Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
primitiu | primitiva
esker
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit morènic de grava i sorra, estratificat formant crestes estretes i sinuoses que no tenen relació amb la topografia del voltant.
S'originen a dins o a sota del glaç, bé per la deposició a la desembocadura d’un corrent subglacial, bé pel reompliment dels túnels formats per aquests corrents
esbaldregall
Geomorfologia
Dipòsit detrític format lentament per les roques caigudes per un vessant.
La seva formació va lligada a la morfologia del terreny diàclasi, estratificació i a les condicions climàtiques així, en el medi periglacial els esbaldregalls han estat formats ordenadament gràcies a l’arrossegament d’aquests pel fang format a partir de l’acció destructiva del glaç sobre les roques gelivació En l’esbaldregall per gravetat els materials més grossos han estat acumulats més lluny del vessant que els petits
talús continental
Geomorfologia
Hidrografia
Escarpament submarí de fort pendent situat entre la plataforma continental i la zona dels fons oceànics mitjans, és a dir, entre els 180 i els 2 000 m de profunditat, aproximadament.
El talús continental, que té, d’altra banda, un traçat poc sinuós, és accidentat per talls profunds en forma de canyons submarins perpendiculars, d’origen una mica incert i situats, de vegades, en la mateixa prolongació de les valls fluvials el Ganges, per exemple Els sediments del talús, anomenats batials , són formats per llims verds i sorres, acompanyats de galets en el fons dels canyons submarins La superfície de l’escarpament representa el 9% de la superfície total del fons submarí
cordó litoral
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa.
Són formats per l’acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins, principalment a les costes baixes, on no poden ésser arrossegats fins al fons de la mar els materials resultants de l’erosió de la costa o els procedents d’un corrent fluvial que hi desguassi a prop Sovint, el creixement dels cordons litorals pot arribar a tancar les masses d’aigua, amb formacions, aleshores, de llacunes litorals i albuferes, com passa a València o a Castelldefels Baix Llobregat barra, fletxa litoral, tómbol
circ

circ de Carançà, a la vall del seu nom (Pirineu)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Forma de relleu glacial, constituïda per una depressió semicircular dominada per parets abruptes.
Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes Segons aquests,…
gel granulat
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de petits cristalls de gel formats en aigües molt fredes i turbulentes, que suren i són transportats pel corrent.
És la primera etapa de la formació del gel en aigües marines o continentals i, seguidament, es pot transformar en gel greixós Els cristalls de gel granulat són més arrodonits en els primers estadis de la cristallització i progressivament es fan més angulosos
diapir
Geomorfologia
Anticlinal les capes més internes del qual han trencat les que l’envolten (capes més modernes).
Hom utilitza aquest terme, normalment, per als plecs amb nucli salí Els diapirs es produeixen perquè el material del seu nucli té una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen, generalment sediments consolidats, la qual cosa provoca el seu ascens gravitatiu Aquest fenomen, comú en conques sedimentàries, no necessita una deformació tectònica addicional per endegar-se Les dimensions dels diapirs són quilomètriques, i la seva morfologia, variable Durant els estadis inicials de migració els cossos de sal prenen forma de dom i s’anomenen coixins salins No és fins a…
estufador
Geomorfologia
Oceanografia
Cadascun dels forats de les roques de la costa formats per l’acció erosiva diferencial de les aigües de la mar, en batre-hi les onades.
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En principi una…