Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
paviment glacial
Geomorfologia
Superfície d’una roca, generalment dura, aplanada i polida, que presenta a més estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial (glacera), d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.
Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga…
amfiteatre morènic
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació en forma d’arc circular de les morenes terminals d’una glacera, al voltant de l’extrem final de la llengua glacial.
D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una…
rimaia
Geomorfologia
Hidrografia
Escletxa estreta i profunda situada a la part superior d’una llengua glacial, entre aquesta i el glaç de la paret rocallosa d’un circ.
És una zona de separació entre el glaç immòbil de la capçalera i el glaç en moviment de la llengua glacial Pot canviar de forma i dimensions segons les circumstàncies climàtiques La neu acumulada i el glaç de la part alta del circ tendeixen a emplenar-la, mentre que el moviment del glaç segons la gravetat —pendent de la llengua glacial— tendeix a fer-la com més va més ampla
circ

circ de Carançà, a la vall del seu nom (Pirineu)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Forma de relleu glacial, constituïda per una depressió semicircular dominada per parets abruptes.
Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes…
fiord
El fiord de Romsdals proper a la ciutat de Molde
© B. Llebaria
Hidrografia
Geomorfologia
Antiga vall glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres quaternàries.
Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també al llarg de…
kame
Geomorfologia
Hidrografia
Petit turó, d’uns 10-12 m d’altitud, emplaçat normalment en una plana d’acumulació fluvioglacial.
Els kames són formes de relleu ocasionades pel dipòsit de sediments mal estratificats grava, sorra, argila, abandonats per un riu d’origen glacial
drumlin
Geomorfologia
Hidrografia
Relleu d’origen glacial de forma allargada i arrodonida.
Sol formar conjunts disposats parallelament entre ells i amb la direcció en què es movia la glacera És compost d’argiles, sorres i blocs erràtics, que gairebé sempre constituïen una de les morenes de fons de la glacera
pla
Geomorfologia
Sector de terreny planer i de poca extensió.
En principi es tracta d’una forma de relleu semblant a la plana, puix que la seva superfície no presenta gaires desnivellacions, però de dimensions molt més reduïdes Forma part dels relleus més variats superfície d’erosió, superfície estructural, terrassa, fons d’una antiga vall glacial, etc El seu origen pot ésser per erosió, acumulació o simplement per aflorament Si forma part d’una unitat morfològica més vasta, representa sempre, però, un sector secundari ben delimitat i no gaire extens
vall

Diferents tipus de valls
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en…