Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
fletxa litoral

Fletxa litoral Platja del Puntal, a la badia de Santander
Geomorfologia
Hidrografia
Tipus de cordó litoral, format per l’acumulació de material detrític, que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una.
Pot formar-se també a l’embocadura d’un riu o a l’interior d’una badia o un estuari Quan una fletxa o unes quantes uneixen perpendicularment una illa amb el litoral, hom les anomena fletxes-istmes o tomboli
cordó litoral
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa.
Són formats per l’acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins, principalment a les costes baixes, on no poden ésser arrossegats fins al fons de la mar els materials resultants de l’erosió de la costa o els procedents d’un corrent fluvial que hi desguassi a prop Sovint, el creixement dels cordons litorals pot arribar a tancar les masses d’aigua, amb formacions, aleshores, de llacunes litorals i albuferes, com passa a València o a Castelldefels Baix Llobregat barra, fletxa litoral, tómbol
restinga
Vista aèria del litoral rossellonès des de Torrelles de Salanca que mostra un exemple de restinga
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Fletxa litoral que, partint d’un extrem d’una badia, s’uneix amb una altra, formada a la part oposada, i que, donant lloc a una barra contínua de sorra o cordó litoral, separa la badia de la mar oberta ( barra
).
barra
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit de sorra, grava o còdols, submergit o emergit, format per material detrític originat per l’erosió de la costa o el desguàs d’un riu, que s’acumula en desembocadures, badies, estrets o platges, per efecte de la deriva litoral, dels corrents marins, marees i onatge.
Generalment, s’estenen de forma parallela a la costa, adoptant configuracions variades alfac, cordó litoral, fletxa litoral, restinga, tómbol Permanents o migratòries, són un enuig i un perill per a la navegació
albufera

Vista de l'estany de Saint Nazaire, prop de Salses (Rosselló)
© Jaume Ferrández
Geomorfologia
Hidrografia
Llacuna d’aigua salabrosa o salada separada de la mar per un cordó litoral.
A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació plujosa De…
lido
Geomorfologia
Hidrografia
Nom donat a una barrera, de material no consolidat i que no resta necessàriament unit a un promontori o punta, que tanca una badia.
Hom l’anomena també cordó litoral És famós el Lido de Venècia
depressió
Geomorfologia
Sector de la superfície de la terra que és enfonsada respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents.
Les depressions són limitades per falles o per inflexions estructurals, i per fenòmens càrstics poden ésser tancades en aquest cas l’evacuació d’aigües s’esdevé subterràniament En són exemples excellents la Depressió Central Catalana, entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral, i la Depressió Prelitoral, entre la Serralada Prelitoral i la Litoral
duna

Duna del Marroc
Geomorfologia
Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.
Les partícules són transportades pel vent, en suspensió o per saltació, fins que en disminuir la velocitat es dipositen Les dunes tenen els costats asimètrics pendent dèbil del costat d’on ve el vent i pendent més pronunciat del costat contrari Poden tenir formes diverses allargades, i paralleles o transversals a la direcció del vent, o en forma de mitja lluna barcana , que es formen en llocs de vent moderat però de direcció i sentit constants En llocs amb sorra abundant les dunes poden atènyer fins a 30 m d’alçada, i al Sàhara arriben fins a 120 m En les grans extensions desèrtiques i…
escull

Escull coral·lí
© Fototeca.cat-Corel
Geomorfologia
Roca a flor d’aigua o a molt poca distància de la superfície de l’aigua.
N'hi ha de diversos tipus el format per les roques aïllades dels penya-segats a causa del retrocés d’aquests sota l’acció erosiva de les aigües, i els corallins, constituïts per l’acumulació de coralls, madrèpores, algues corallines, etc, que es troben a les zones que presenten unes condicions ecològiques determinades temperatures superiors a 18°C, bona illuminació, profunditat no inferior a 25 m, immersió constant, aigües bastant mogudes riques en oxigen i matèries nutritives, forta salinitat Tipus d’esculls corallins són l' escull de franja , format sobre una plataforma litoral…
platja

platja
(CC0)
Geomorfologia
Hidrografia
Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics.
Una platja es localitza normalment entre el nivell superior de les altes aigües plenamar i el més inferior de les baixes baixamar Els materials que la constitueixen són, a més de la sorra, blocs, palets, graves, i també elements encara més fins que la sorra mateixa Els materials detrítics provenen de les aportacions fluvials, o de l’acció de les aigües marines que ataquen sense treva la zona costanera els elements detrítics, d’una o altra procedència, són arrossegats i, en certa manera, distribuïts al llarg de la costa platges de fons de badia, fletxes litorals, etc per l’acció de corrents…