Resultats de la cerca

Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció © Fototecacat…

Hom utilitza aquesta denominació després dels treballs del geògraf alemany Ferdinand von Richthofen

Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase més avançada…

Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una superfície…

Hom parla, però, en certes circumstàncies, de plana de muntanya Cal no confondre, malgrat una certa similitud, els conceptes de plana, altiplà i meseta Aquest darrer relleu és molt més elevat —més de 400 m en general— i es troba, d’altra banda, limitat per regions perifèriques més baixes per exemple, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir en relació amb la meseta central ibèrica Una plana s’origina per diverses causes erosió, acumulació o aflorament tabular Les planes d’erosió es formen sobre estrats rocallosos de poca duresa atacats per diferents cicles d’erosió D’altra banda, les…

Les partícules són transportades pel vent, en suspensió o per saltació, fins que en disminuir la velocitat es dipositen Les dunes tenen els costats asimètrics pendent dèbil del costat d’on ve el vent i pendent més pronunciat del costat contrari Poden tenir formes diverses allargades, i paralleles o transversals a la direcció del vent, o en forma de mitja lluna barcana , que es formen en llocs de vent moderat però de direcció i sentit constants En llocs amb sorra abundant les dunes poden atènyer fins a 30 m d’alçada, i al Sàhara arriben fins a 120 m En les grans extensions desèrtiques i…

El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors, com el…