Resultats de la cerca

Juntament amb Claude de Vic, és autor d’una Histoire générale de Languedoc 1730-45, en 5 volums En successives edicions, augmentades per l’aportació d’altres historiadors, l’obra ha arribat a 16 volums 1872-1904

La seva aportació ha estat relacionar la tradició índia amb la filosofia occidental, particularment el neorealisme angloamericà i l’evolucionisme Destacà la importància de l’experiència, àdhuc en el fenomen místic, i del fenomenisme i racionalisme en la concepció de la realitat Entre les seves obres cal esmentar A History of Indian Philosophy , en cinc volums 1922-55

Crític literari a La Nación i El Mercurio , féu una aportació molt important per a la història de la literatura xilena amb els seus estudis Panorama de la literatura chilena durante el siglo XX 1931, Historia personal de la literatura chilena 1954, Los cuatro grandes de la literatura chilena del siglo XX Augusto d’Halmar, Pedro Prado, Gabriela Mistral, Pablo Neruda 1963, etc

Orientat al sacerdoci, perdé la fe i abandonà els estudis eclesiàstics 1845 Installat a París, el 1848 fou agregat de filosofia i escriví L’avenir de la science , que no fou publicada fins el 1890 i on traçà les línies teòriques de tota la seva futura aportació intellectual Collaborà en la Revue de deux mondes , es doctorà amb una tesi sobre Averrois 1852 i fou catedràtic de llengües semítiques al Collège de France 1861-63 i des del 1870 Com a filòsof, ultra la seva tesi, publicà Essais de morale et de critique 1859 i Dialogues et fragments philosophiques 1876 Tanmateix la seva…

Té una superfície de 36 000 km 2 320 km de SW a NE i 125 km de N a S Comunica amb la mar Negra per l’estret de Kerč’ i per l’estret de Geničesk La gran aportació d’aigua dolça per part dels rius Don, Mius i Kal’mius pel nord, i el Jeja i el Kuban’ per l’est, juntament amb l’escassa profunditat màxima de 15 m, fan que l’aigua sigui d’una salinitat molt baixa, i l’alluvionament, molt intens a les proximitats de les costes es manté glaçada del desembre a l’abril Els ports principals són Rostov, Taganrog, Mariupol, Berd’ansk, Kerč i els centres pesquers Jejsk i Temr'uk La indústria…

Llicenciada a Barcelona 1927, es doctorà a Madrid 1931, amb l’estudi Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 S'especialitzà en la corona catalanoaragonesa a la baixa edat mitjana, tema sobre el qual publicà articles a Hispania , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Anuario de Historia del Derecho Español , Boletín de la Real Academia de Buenas Letras i Analecta Sacra Tarraconensia Destaquen els llibres La Corona de Aragón y los estados del norte de África 1951, sobre la política de Jaume II i Alfons III al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…

Catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Madrid, fou membre de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando En una primera etapa, alhora que conreava la pintura com a mitjà de subsistència, publicà algunes poesies i estrenà tres peces dramàtiques, a la manera del seu amic i protector Ángel de Saavedra, duc de Rivas Aviat, però, es dedicà exclusivament —llevat d’algun tempteig polític— a l’ensenyament i a la investigació historicoliterària, fonamentant els seus mètodes en el recull de materials, fruit de la consulta directa de les fonts El…

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…

El 1938 la seva família, d’origen jueu, s’establí als Estats Units fugint del nazisme Graduat el 1944 per la Universitat de Richmond, el 1945 obtingué un màster per la Universitat de Chicago, i el 1951 el doctorat Molt implicat en la lluita pels drets civils als Estats Units, des del 1950 exercí la docència successivament al Philander Smith College Arkansas i a la Dillard University de Nova Orleans, centres d’ensenyament superior creats expressament per a afroamericans, i fou un membre actiu de la National Association for the Advancement of Colored People NAACP El 1965 s’incorporà com a…