Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Jerónimo Zurita y de Castro
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de…
Ignacio Jordán de Asso y del Río
Biologia
Historiografia
Dret
Historiador, jurista i naturalista aragonès.
Pertanyia a un llinatge d' infanzones Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona Es graduà en arts a Cervera 1760 i en dret a Saragossa 1764 Fou professor de dret a la Universitat de Saragossa i a Madrid El 1776 fou nomenat cònsol a Dunkerque i a Holanda Bona part de les seves obres foren publicades a Amsterdam Retornat a Saragossa, fou membre destacat de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i, per encàrrec d’aquesta, director del jardí botànic i del laboratori químic Publicà Instituciones del Derecho Civil de Castilla 1771, inclòs per reial ordre en el pla d’estudis de la…
Josep Sánchez i Real
Arqueologia
Historiografia
Professor, historiador i arqueòleg.
Passà la infantesa a Figueres Posteriorment, tornà a Màlaga i el 1940 es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Granada, i el 1948 es doctorà a la de Madrid El 1954 obtingué el títol de mestre d’educació primària, que no exercí Fou successivament catedràtic de química a l’institut d’ensenyament secundari Antoni de Martí i Franquès de Tarragona 1943, de didàctica de la química de l’Escola Normal de Tarragona 1956 i professor de formació professional de la Universitat Laboral de Tarragona 1967, any que es traslladà a València, on exercí la docència a l’institut Isabel…
Enric Jardí i Casany
Historiografia
Literatura
Assagista i historiador.
Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret, collaborà a Miramar i a Ariel Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Urbanisme 1962 els assaigs Esquema d’una sociologia de l’art 1962 Un altre Laocoont Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques 1963, etc monografies sobre artistes Nonell i altres assaigs , 1958 Nonell , 1969 Torres-García , 1973, i Joaquim Mir , 1975 estudis monogràfics com Història d’Els Quatre Gats 1972, El cartellisme a Catalunya 1983 i Els moviments d’avantguarda a Barcelona 1983, i la síntesi L’art català…
Josep Coroleu i Inglada
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’"El Telégrafo” i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872, i es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals Per indicació de Josep Antoni Buxeres, investigà els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en collaboració amb Josep Pella i Forgas, publicà Las cortes catalanas 1876, Lo sometent 1877 i Los fueros de Cataluña 1878, que assenyalaren una nova orientació…
Adolf Blanch i Cortada
© Fototeca.cat
Periodisme
Economia
Historiografia
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta, gramàtic, economista, historiador i periodista.
Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…
, ,
Josep Balari i Jovany
© Fototeca.cat
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador i taquígraf.
Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat 1869 i des del 1881 succeí el seu mestre, Antoni Bergnes de les Cases, en la càtedra de llengua grega, càrrec que exercí durant vint anys Fou així mateix deixeble de Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Francesc X Llorens i Barba Coneixedor de molts idiomes, estudià especialment el retoromànic i els cants populars de l’Engadina Publicà texts literaris medievals Jafudà, Eiximenis El seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts 1888 fou dedicat a la influència de…
Jordi Casassas i Ymbert
© CRAI de la Universitat de Barcelona
Historiografia
Historiador.
Feu els estudis de llicenciatura i doctorat 1977 a la Universitat de Barcelona, de la qual des del 1990 és catedràtic d’història contemporània i director del departament homònim Fou codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català Ha estat un dels pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya, la qual cosa el portà a fundar, el 1991, el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals La seva obra s’ha centrat en l’estudi del món intellectual català des del segle XIX fins a la Guerra Civil Espanyola Ha publicat una amplíssima bibliografia…
Josep Soler i Palet
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Historiador, notari, escriptor i polític regionalista.
Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1882, on exercí d’advocat i més tard de notari S’interessà per l’arqueologia i per la pintura catalana quatrecentista en fou un colleccionista important La seva obra, que abraça treballs de música, literatura, folklore i d’arqueologia local, fou l’origen d’una historiografia local terrassenca amb esperit d’investigació rigorós i científic Aprofundí, a partir d’uns paràmetres més moderns, en els temes tractats pel seu predecessor com a historiador local, Josep Ventalló i Vintró Ambdós autors són considerats el fonament d’una historiografia…
, ,
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia
Literatura
Crític i historiador de la literatura.
Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on…