Resultats de la cerca
Es mostren 1023 resultats
José Vasconcelos y Calderón
Filosofia
Historiografia
Literatura
Filòsof, historiador i escriptor mexicà.
El 1910 s’uní a Madero i participà activament en la revolució mexicana Fou rector de la Universidad Nacional i ministre d’instrucció pública, des d’on portà a terme una labor notable en pro de la cultura De la seva nombrosa obra, que comprèn, entre altres camps, filosofia, sociologia, història i pedagogia, cal destacar La raza cósmica 1925, exaltació de la raça americana, Indología 1926, en la mateixa línia, Hernán Cortés 1941, Ulises criollo 1936, llibre de memòries, i algunes obres pròpiament literàries, com el drama Prometeo vencedor 1920 i Sonata mágica 1933, recull de relats
Agostinho Manuel de Vasconcelos
Historiografia
Historiador i polític portuguès.
En produir-se l’aixecament portuguès del 1640, en un primer moment fou partidari de Joan de Bragança, però després conspirà a favor de l’annexió a Espanya Empresonat, fou executat Escriví Successão do senhor rei DPhelippe II na coroa de Portugal 1629 i Vida e acçoes de el-rei DJoão II 1639
Luis García de Valdeavellano y Arcimis
Historiografia
Historiador castellà.
Fou professor a Barcelona 1933-54 i a Madrid des del 1954 i membre de l’Academia de la Historia des del 1960 Vinculat a l’escola de medievalistes dirigida per Claudio Sánchez Albornoz, formà part del Centro de Estudios Históricos Dedicat a l’estudi econòmic, social i institucional de l’edat mitjana, les seves principals obres són El mercado Apuntes para su estudio en León y Castilla durante la edad media 1931, Historia de España De los orígenes a la baja edad media 1952, Sobre los burgos y los burgueses en la España medieval 1960, Historia de las instituciones españolas De los orígenes al…
Joseph Vaissette
Historiografia
Historiador llenguadocià.
Juntament amb Claude de Vic, és autor d’una Histoire générale de Languedoc 1730-45, en 5 volums En successives edicions, augmentades per l’aportació d’altres historiadors, l’obra ha arribat a 16 volums 1872-1904
Gualberto Fabricio de Vagad
Historiografia
Historiador.
Monjo del monestir cistercenc de Santa Fe, prop de Saragossa Nomenat cronista major del Regne d’Aragó 1466 per Ferran II, és autor d’una Crónica de Aragón , publicada a Saragossa el 1499 per Pau Hurus, la qual fou traduïda al llatí per Gonzalo de Santa María
Frederic Udina i Martorell
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador, arxiver i catedràtic, germà de Santiago Udina i Martorell.
Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona…
Enric Ucelay Da Cal
Historiografia
Historiador.
Fill d’ Ernesto Guerra da Cal , es llicencià al Bard College de Nova York 1969 i, des del 1972, resideix a Catalunya Doctor per les universitats de Columbia 1970, amb la tesi Estat Català The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism 1919-1933 , i Autònoma de Barcelona 1983, amb la tesi El nacionalisme radical català i la resistència a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931 , de la qual és catedràtic des del 1995 Especialitzat en l’estudi del nacionalisme radical català i ha publicat, entre altres obres, La Catalunya populista 1931-1939 1982, Francesc Macià…
Jurij Nikolajevič Tynjanov
Historiografia
Literatura
Teòric i historiador de la literatura russa.
Formà part de l’OPOJAZ, l’escola formalista Dedicà la seva curta vida a l’ensenyament i a l’estudi de la literatura russa És un dels iniciadors de la novella historicobiogràfica russa amb Kjukhlja 1925, novella sobre la vida i l’obra de Kjukhel’beker, considerada com la seva millor obra Smert'Vazir-Mukhtara ‘La mort de Vazir-Mukhtar’, 1927-28 tracta de la vida i l’obra de Gribojedov Morí abans de poder acabar la tercera gran novella, Puškin , escrita de forma més realista Solament dues parts arribaren a ésser publicades 1933 i 1943 Es dedicà també a la teoria literària Problema stikhotvornogo…
Manuel Tuñón de Lara
Historiografia
Historiador castellà.
Afiliat a les joventuts comunistes 1932, n'esdevingué membre del buró polític Acabada la guerra civil del 1936-39 fou internat en un camp de concentració El 1946 s’exilià a París, on conegué Pierre Vilar, i esdevingué catedràtic a la Universitat de Pau Gascunya fins a la jubilació, el 1982 hi promogué, des del 1970, els Colloquis del Centre de Recherches Hispaniques En la seva producció hi ha monografies i obres de síntesi destinades a un públic ampli La España del siglo XIX 1961, Introducción a la historia del movimiento obrero 1965, versió catalana 1966, La España del siglo XX…
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina