Resultats de la cerca

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general…

Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com…

Fou vocal del Club Natació Atlètic 1953 i secretari 1954-62 Vocal, per elecció, de la Federació Catalana de Natació 1963-66 i secretari general de la mateixa 1967-84 i, més tard, de nou vocal ocupant la presidència de les comissions de màsters, rècords, estadístiques i guardons 1995-2011 El 1958 s’integrà al Collegi Català d’Àrbitres i en fou vocal 1959, 1960 i secretari 1961, 1962, 1963 En l’àmbit estatal també fou àrbitre 1965, a més de membre del comitè tècnic dels Campionats d’Europa de Barcelona 1970 Dins de la federació espanyola fou component de les comissions de rècords i…

Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry…

En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador nord-americà Richard…

Fou un dels primers representants de l’humanisme a Polònia, i és autor d' Historiae Poloniae libri XII 1455-80, on imita l’estil de Tit Livi

Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890 Collaborà amb Desplanques vers el 1896 en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution És autor d' Origines historiques des noms de rues à Perpignan 1893, Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 1897, Enquête économique sur le Roussillon en 1775 1902, Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens , del s XIII al XVIII

Investigà a fons en els arxius vaticans i catalans, i especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona, i aprofundí sobretot els temes relacionats amb la història de la cultura i de la política internacional catalanes Fou professor a Münster, i després, durant molts anys, a Friburg Les seves obres principals són Acta Concilii Constantiensis 1896-1928, Aus den Tagen Bonifaz VIII 1902, Papstum und Untergang des Templerordens 1907 i, sobretot, les notabilíssimes Acta Aragonensia 1908-22 Fou president de la Görresgesellschaft, i per la seva iniciativa…

Membre del comitè revolucionari de Vílnius 1861, fou arrestat i deportat a Arkhangel’sk Amnistiat el 1868, es refugià a L’viv, on escriví diversos estudis històrics i socials El 1892 presidí el congrés fundacional del partit socialista polonès

Entre les seves obres cal destacar una història de l’emperador Adrià 1848, una biografia de Lucrècia Borja 1874, en dos volums, i la Geschichte der Stadt Rom im Mittelalter ‘Historia de la ciutat de Roma a l’edat mitjana’, 1855-71, en vuit volums, que li valgué d’ésser nomenat ciutadà honorari de Roma