Resultats de la cerca

Era fill del governador de Cuzco Sebastián Garcilaso de la Vega i de la princesa incaica Isabel Chimpo Ocllo El 1561 viatjà a Castella i ja no tornà mai més al Perú Les seves obres — La Florida del Inca 1605, Comentarios Reales 1609, Historia general del Perú segona part de l’anterior, 1617— constitueixen valuoses cròniques de la vida incaica i fan de l’autor una de les figures capdavanteres de la literatura historiogràfica castellana

Fill del poeta i polític del mateix nom, fou nomenat historiògraf del rei 1620 Conjuntament amb el seu germà escriví una Histoire généalogique de la maison de France 1619 Més tard, continuà la Gallia christiana iniciada per JChenu, però l’acabaren els seus tres fills El seu germà bessó Louis de Sainte-Marthe Loudun, Poiteu 1571 — París 1656, també historiador, hi collaborà Més tard es féu monjo i esdevingué prior de Claunay

La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de les que hom…

Cronista del regne d’Aragó 1653 Era sacerdot, després d’haver estat casat Publicà el 1666 els seus Anales de Aragón desde el año de 1520 hasta el de 1525 , com a continuació dels Anales de BLde Argensola Com aquest, tracta en realitat de la corona catalanoaragonesa per a la part del Regne de València segueix bàsicament RMde Viciana i per al de Mallorca, VMut La part més original és la que tracta del regne d’Aragó Fa referència també als descobriments d’Amèrica, que intercala cronològicament amb els altres fets Deixà inèdits diversos treballs històrics, com una vida de Felip III de Castella i…

En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador nord-americà Richard Mandell, que va proposar una…

Ciutadà honrat, fill d’Esteve Montfar i Sorts Estudià a Lleida Exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó i fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV El 1650 acabà la seva notable Historia de los condes de Urgel , basada en gran nombre de documents No pogué revisar-la, i fou publicada per Bofarull el 1853 Sembla que havia escrit també una història de Jaume I i una altra de Jaume el Dissortat, així com una allegació a favor dels drets de França a…

Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’astrologia, usats com a signe dels…

Fou home d’una gran influència a la cort merovíngia, particularment sota Khildebert II Com a escriptor és interessant per a la història de l’evolució del llatí Es revelà sobretot com a hagiògraf Escriví Historia francorum  La seva festa se celebra el 17 de novembre

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

Fou el representant principal del sentimentalisme rus, palesat en Bednaja Liza ‘La pobra Liza’, 1792 La seva contribució a la llengua literària fou significativa, per tal com la féu més dúctil i l’acostà al llenguatge parlat Com a historiador escriví, amb una visió liberal, Istorija gosudarstva rossijskogo ‘Història de l’estat rus’, 1816-26