Resultats de la cerca

Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932 Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu 1947 Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem 1971-83, i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics Publicà, entre d’altres treballs, nombrosos…

Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou posteriorment director i des d’on exercí una notable labor cultural Durant la guerra civil de 1936-39 salvà una part important del patrimoni artístic de la ciutat com la imatge de la Mare de Déu del Tura Exiliat el 1939, en tornar, el 1940, fou…

Llicenciat en dret 1945, encara que no exercí mai d’advocat, es dedicà a la investigació històrica sobre el País Valencià, especialment sobre les comarques meridionals i Benidorm Publicà, entre d’altres,  Regalismo en el siglo XVI Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia, Alicante Notas históricas 1373-1800, Introducció a la història de la vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor 1972,  Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm 1972, L'almirall Bernat de Sarrià i la Carta de Poblament de Benidorm 1976 i Història de la Senyera al País Valencià 1979 També és…

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…

El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta motocicletes…

Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel  i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya  a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim  Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’ El Telégrafo  i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872 i conegué Josep Antoni Buxeres , qui el dirigí cap a la investigació històrica dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’estudi de les institucions catalanes medievals, amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes En collaboració amb Josep Pella i…

Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…