Resultats de la cerca

Preceptor del futur emperador Teodor II Làscaris, del qual fou també gran logoteta, sota Miquel VIII Paleòleg fou legat al concili II de Lió XIV ecumènic, 1274, per a la unió de les Esglésies Autor de diverses obres poètiques i teològiques, és conegut per la Crònica de l’imperi llatí d’Orient

Milità en les forces del duc de Borgonya Secretari de Pierre de Brézé, a França Des del 1446 formà part de la casa ducal, i el 1455 fou nomenat cronista de Borgonya Fou capdavanter d’una escola literària borgonyona D’esperit independent, realista i observador, escriví la Chronique des Ducs de Bourgogne 1419-74, una de les millors del seu temps, Le Lyon Rampant, on qualificà Lluís XI de França amb un adjectiu que féu fortuna “aranya”, Le dit de vérité, Miroir de la Mort , entre altres obres polítiques i poètiques

Professor a les universitats de Tunis 1937-39, 1940-43, Alger 1954-68, Amiens 1968-70 i, a partir del 1970, París-Nanterre En 1943-54 residí a Barcelona, primerament com a agregat cultural del consolat de França 1943-44 i després com a professor de francès es dedicà a la investigació històrica, fruit de la qual fou L’Espagne catalane et le Maghrib 1966, versió catalana el 1969 Escriví obres poètiques dedicades a Catalunya Émail catalan i Estampes et mirages Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Era de la nissaga dels Baralt d’Arenys de Mar És autor del Resumen de la historia de Venezuela i de diverses obres poètiques, entre les quals Adiós a la Patria El 1845 es traslladà a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i consolidà la seva qualitat d’escriptor i de teoritzador de la política Publicà, entre altres llibres, Libertad de imprenta, i treballà en un Diccionario matriz de la lengua castellana 1854, que la mort no li permeté d’acabar La seva obra més important és el Diccionario de galicismos 1855 Fou administrador de la Imprenta Nacional i director de la Gaceta de…

Després de passar tres anys al monestir de Wearmouth, fou monjo benedictí a Jarrow, i sacerdot des del 702 La seva vida fou totalment dedicada a l’ensenyament i a l’estudi Les seves obres llatines, ben nombroses, li donen un lloc molt important en la primera etapa medieval, que a través de l’escola de York i d’Alcuí convergí en la renaixença carolíngia Entre les obres teològiques cal remarcar les exegètiques, de tendència predominantment allegòrica i espiritual, però que no oblida totalment els aspectes literaris i té en compte una certa crítica textual Cal assenyalar les Homilies ,…

De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el del primer segle de la idea moderna de cens, 1857-1950 1961, La població…

Tingué la doble nacionalitat des del seu naixement Format al Winchester College, posteriorment estudià a la Universitat de Grenoble i viatjà a Bulgària De retorn a Anglaterra, cursà estudis de política, economia i filosofia a Oxford, on també s’afilià al Partit Comunista 1937, que abandonà dos anys després Durant la Segona Guerra Mundial fou agent dels serveis d’intelligència britànics a Bulgària, on romangué després del conflicte com a agregat de premsa de l’ambaixada a Sofia Inicià la seva producció literària en el camp de la poesia Influït per WH Auden i Robert Graves, el seu primer recull…

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal , amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva i de Reus i al Joan Boscà de Barcelona El 1993 esdevingué…

Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…

Vida i obra Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid  En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León …