Resultats de la cerca

Es llicencià el 1951 Deixeble de Jaume Vicens i Vives, fou lector de castellà a Durham 1954-55, professor a la Universitat de Barcelona 1959, catedràtic d’història contemporània a València 1966 i, des del 1971, de la de Barcelona S’especialitzà en l’estudi de la població, història agrària i els moviments socials als Països Catalans D’entre els seus estudis cal destacar La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII 1956-59 i, en collaboració amb Jordi Nadal, La population catalane de 1553 à 1717 1960, Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad…

Membre del comitè revolucionari de Vílnius 1861, fou arrestat i deportat a Arkhangel’sk Amnistiat el 1868, es refugià a L’viv, on escriví diversos estudis històrics i socials El 1892 presidí el congrés fundacional del partit socialista polonès

Professor d’història econòmica i estadística a París Estudià els salaris i les causes econòmiques i socials de la seva formació basant-se en rigoroses estadístiques, analitzant llur incidència en els cicles econòmics Publicà Le salaire, l’évolution sociale et la monnaie 1932

Cursà estudis de dret, economia i filosofia, fou professor d’economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia 1894 i Heidelberg 1896, abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s’hi reintegrà el 1918 Nacionalista i alhora liberal, s’oposà a la política dels epígons de Bismarck i formà part de la comissió redactora de la constitució de Weimar Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d’una manera parcial manifesten les tensions internes de l’autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes Preocupat per la influència…

Professor de la Universitat de Gant 1886-1930, remarcà la importància dels fets econòmics i socials en els esdeveniments històrics Representà un intent de renovació de la història, que fou dut al punt més alt per Marc Bloch i Lucien Febvre, fundadors de la revista Annales d’histoire économique et sociale Escriví diverses obres, sobretot de tema medieval, i una important Histoire de Belgique 1899-1932

Director d’estudis a l’École des hautes études en sciences sociales de París 1978-84, treballà sobre la història de les mentalitats i especialment sobre les pràctiques socials respecte a la infància, la procreació, la família i la mort Publicà, entre d’altres obres Histoire des populations françaises et de leurs attitudes devant la vie depuis le XVIIIe s 1948, L’Homme devant la mort 1977

Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1969, i actualment és catedràtica i directora dels estudis sobre la dona del departament d’història a la Universitat Estatal de Nova York SUNY Especialitzada en història comparada dels moviments socials i culturals, sobretot els feministes i els de classe, i en història urbana, publicà un llibre sobre l’anarquisme espanyol Anarchists of Andalusia, 1868-1903 , 1977, amb el qual guanyà el Berkshire Society Prize, i sobre l’acció collectiva a Barcelona, Red City, Blue Period Social Movements in Picasso's Barcelona , 1992 També ha…

Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia humana on combat el…

De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica…

El 1804 fou director del banc nacional de Dinamarca El 1806, a petició del baró Von Stein, primer ministre prussià, ocupà un càrrec a l’administració prussiana Amb motiu de la caiguda de Stein i la subsegüent accessió al poder del príncep Von Hardenberg 1808, abandonà la política i passà a ésser historiògraf de l’estat prussià i professor a la Universitat de Berlín Mentre era ambaixador prussià als Estats Pontificis 1816-23 acabà d’escriure la seva gran obra Römische Geschichte ‘Història de Roma’, publicada en tres volums 1811-32 Malgrat que algunes teories seves són extravagants i que…