Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
daurador | dauradora
Oficis manuals
Persona que té l’ofici de daurar.
Els dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596 Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura L’ofici tingué una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX Incidentalment el gremi prengué el títol superior de collegi
sucrer | sucrera
Història
Oficis manuals
Persona que prepara i ven confitures i dolços.
Anomenat també confiter A Barcelona formaven un sol gremi amb els adroguers A València, foren erigits en collegi el 1644 A Perpinyà —on aparegueren el 1360 com a especiers— i a les poblacions menors, un mateix mercader era adroguer, sucrer i cerer Els sucrers venien espècies i productes colonials sucre, pebre, canyella, i des dels segles XVI-XVII, cacau El primer molí de xocolata establert a Barcelona 1665 era propietat del collegi d’adroguers i sucrers Aquest comerç produïa rivalitat amb els gremis de revenedors Els sucrers de les ciutats litorals compraven els productes als…
pellisser | pellissera
Història
Oficis manuals
Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del blanquer i de l’assaonador.
El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401 formació de la…
lutier
Oficis manuals
Música
Fabricant d’instruments musicals, especialment de cordes pinçades o fregades, primerament de llaüts, i més tard, de violins i la seva família (construcció i manteniment dels instruments).
L’activitat dels joglars sonadors de llaüt es pot considerar com una de les primeres fites en la història de la construcció d’instruments musicals, ja que molts d’ells eren hàbils artesans i es feien els seus propis llaüts Quan no era aquest el cas, havien d’acudir als artesans lauthers , nom derivat de la paraula francesa luth llaüt per designar a qui es dedicava a aquest ofici Els principals centres de violers foren Cremona, Venècia, Nàpols, París, Mittenwald i Markneukirchen A la península Ibèrica, els primers constructors s’anomenaren mestres violers o mestres guitarrers, depenent de la…
,
bomber | bombera

Cotxe antic de Bombers de Barcelona
© Lluís Prats
Oficis manuals
Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis.
Altres tasques que també sovint duen a terme són el salvament de persones en perill, l’assistència a persones accidentades a la via pública, amb asfíxia, ofec o grans cremades, desembaràs de vies públiques, el socors en cas de grans esllavissades, terratrèmols o inundacions, etc La industrialització, amb l’augment d’incendis urbans, feu necessària l’organització de cossos permanents dedicats a combatre els focs Així, n'aparegueren a França 1722, a la Gran Bretanya 1824, a Alemanya 1846 i, a la fi de segle, als EUA, alguns d’ells militaritzats, com els cossos de sapadors-bombers,…
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…
sabater | sabatera

sabater
(CC0)
Història
Oficis manuals
Persona que fa o adoba calçat o en ven.
L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana Els sabaters de Barcelona feien remuntar llur existència corporativa a l’any 1203, amb la fundació de la confraria de Sant Marc des del 1257 l’ofici era present en el Consell de Cent Amb tot, les primeres ordinacions gremials conegudes són del 1375 el 1405 en foren concedides al conjunt format pels sabaters, els tapiners i els cuireters A partir de la reforma municipal del segle XV, els sabaters foren un dels primers gremis de Barcelona i disposaven d’una important casa gremial i uns notables retaules…
Galícia

Comunitat autònoma
País del NW de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol i que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Cantàbrica, a l’E amb Astúries i Castella i Lleó i al S amb Portugal; administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra; la capital és Santiago de Compostel·la.
Administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra La capital és Santiago de Compostella La geografia física El relleu i la geografia Galícia és un país molt vell Les roques metamòrfiques es dipositaren a les mars del Precambrià i hom els calcula mil milions d’anys, i als gneis de l’anomenat Complex Antic anteriors a l’orogènia herciniana, més de 500 milions d’anys Els moviments hercinians metamorfosaren les antigues formacions paleozoiques, i els granits hercinians consolidaren les primeres estructures i els donaren rigidesa i, així, crearen, definitivament…
Andalusia

Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…