Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
barreter | barretera
Oficis manuals
Persona que fa barrets o que en ven.
Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de…
mitger | mitgera
Oficis manuals
Persona que fa o ven mitges de seda, fil o cotó.
Els mitgers, que treballaven a mà, esdevingueren des del segle XVII els membres més importants del gremi de barreters d’agulla barreter d’agulla A Barcelona, s’uniren a aquest gremi, en 1745-49, els fabricants de mitges de seda al teler mitger de teler , que fins aleshores l’havien exercit de forma extragremial A València —on l’antic gremi de barreters havia desaparegut— els mitgers crearen, en 1770-74, un collegi, que inclogué també els mitgers de teler sota el fur de la Junta de Comerç Tanmateix, les crítiques de la Societat Econòmica contribuïren a…
boneter | bonetera
Oficis manuals
Persona que fa bonets o que en ven.
A València, el gremi de menestrals boneters fou constituït el 1306 A Palma en foren aprovades unes ordinacions el 1483 s’aplegaven com a confraria de la Mare de Déu de Puritat a l’església de Sant Francesc A Barcelona eren membres de la confraria de Sant Julià dels mercers Es féu equivalent a l’ofici de barreter d’agulla
passamaner | passamanera
Oficis manuals
Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de petites dimensions, com floques, passamans, bosses, botons, etc.
Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700, 1792 i les…
got
Oficis manuals
Buit anular d’una peça fixa, dins el qual balla un pern, una agulla o una altra peça llarguera.
palmell
Oficis manuals
Peça metàl·lica o de cuir, adaptable al palmell de la mà, emprada pels cuireters, els espardenyers, etc, per a empènyer l’agulla en cosir els cuirs, les espardenyes, etc.
guardamà
Oficis manuals
Guant de cuir que envolta el carp però deixa els dits al descobert, i a vegades té un tros de metall, anomenat dau, cosit a la part que resta damunt el palmell, i que empren els mestres velers, els sabaters, etc, per a protegir la mà del frec del fil i per a poder fer força amb l’agulla de cosir.