Resultats de la cerca

Anomenat també confiter A Barcelona formaven un sol gremi amb els adroguers A València, foren erigits en collegi el 1644 A Perpinyà —on aparegueren el 1360 com a especiers— i a les poblacions menors, un mateix mercader era adroguer, sucrer i cerer Els sucrers venien espècies i productes colonials sucre, pebre, canyella, i des dels segles XVI-XVII, cacau El primer molí de xocolata establert a Barcelona 1665 era propietat del collegi d’adroguers i sucrers Aquest comerç produïa rivalitat amb els gremis de revenedors Els sucrers de les ciutats litorals compraven els productes als grans…

Els fonedors formaren collegi a València el 1774 a Barcelona, sembla que eren integrats en el gremi dels courers

El gremi de torcedors s’havia originat en el procés de diversificació dels diferents gremis seders com una tècnica auxiliar, però molt necessària, i alhora independent dels teixidors de seda i d’altres menestrals Posat sota l’advocació de sant Erasme el 1601, rebé noves ordinacions el 1682 A Barcelona la corporació es creà el 1619, quan s’iniciava un moment de crisi tèxtil, i obtingué noves ordinacions el 1669 i el 1680 El 1732 el gremi de València assolí la superior dignitat de collegi i unes ordinacions que foren ràpidament adoptades per Barcelona el 1736 Al Principat de Catalunya hi havia…

Els dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596 Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura L’ofici tingué una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX Incidentalment el gremi prengué el títol superior de collegi

A l’edat mitjana els calceters eren menestrals que formaven una especialitat minoritària, que al s XV se separà del gremi de sastres i s’assimilà als robavellers, giponers i pellers A Barcelona tornaren a formar part del gremi de sastres el 1677 A València es formà al s XVIII, un nou gremi de calceters amb categoria de collegi, dedicats a la fabricació de mitges A Palma eren agremiats des del s XVI

Els mitgers, que treballaven a mà, esdevingueren des del segle XVII els membres més importants del gremi de barreters d’agulla barreter d’agulla A Barcelona, s’uniren a aquest gremi, en 1745-49, els fabricants de mitges de seda al teler mitger de teler , que fins aleshores l’havien exercit de forma extragremial A València —on l’antic gremi de barreters havia desaparegut— els mitgers crearen, en 1770-74, un collegi, que inclogué també els mitgers de teler sota el fur de la Junta de Comerç Tanmateix, les crítiques de la Societat Econòmica contribuïren a la llibertat de fabricació, que…

A Perpinyà, els mercers es troben constituïts en confraria o gremi des del 1360 juntament amb altres oficis El 1622, foren classificats entre les arts o professions honorables A Barcelona, la confraria de mercers es creà, el 1392, sota l’advocació de sant Julià comprenia diversos oficis de comerç a la menuda, que s’anaren separant en segles posteriors la confraria s’escindí el 1626 definitivament, en els dos grups anomenats julians mercers vells julià i mercers botiguers de teles, més emprenedors i rics que els anteriors i que tingueren un paper important en la represa econòmica de la…

Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700, 1792 i les…

Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…