Resultats de la cerca

El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se’n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els segles XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels segles XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació pròpia, tal com…

A l’edat mitjana els calceters eren menestrals que formaven una especialitat minoritària, que al s XV se separà del gremi de sastres i s’assimilà als robavellers, giponers i pellers A Barcelona tornaren a formar part del gremi de sastres el 1677 A València es formà al s XVIII, un nou gremi de calceters amb categoria de collegi, dedicats a la fabricació de mitges A Palma eren agremiats des del s XVI

El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401…

Se l’anomenava també oficial, jove o companyó L’accés al fadrinatge podia fer-se un cop finit el període d’aprenent i, pagats els drets corresponents, inferiors als de mestre, s’inscrivien en el llibre de fadrins del gremi Era sotmès a un sever sistema de control havia de viure amb el seu mestre, “menjant, dormint i fent contínua residència” A diferència de l’aprenent, rebia un sou pel seu treball No podia abandonar una tasca començada, i li era prohibit d’establir-se pel seu compte En termes generals, la durada del fadrinatge era de quatre anys, amb tendència a prolongar-la i a endurir-ne…

Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700, 1792 i les…