Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Manuel Lassala i Sangerman
Cristianisme
Teatre
Jesuïta i dramaturg.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 i fou exiliat a Itàlia el 1767 s’establí a Ferrara i a Bolonya Poeta llatí i italià i traductor de Lokman Bolonya, 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies neoclàssiques Ormisinda 1783, inspirada en Moratín, Lucia Miranda 1784 i Sancio Garcia 1793, imitació de Cadalso
Francesc Casanovas i Gorchs
Economia
Música
Teatre
Artista, crític d’art, cantant i empresari teatral.
Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del…
Damiano Damiani
Teatre
Director i guionista de cinema italià.
Estudià a l’Acadèmia de Brera de Belles Arts de Milà S’inicià en la direcció artística i en el gènere documental, i a la dècada de 1960 començà a dirigir films de ficció, amb predomini del gènere d’intriga, acció i policíac sovint inspirats en la màfia, cosa que li comportà problemes amb la censura, com ara Il Rossetto 1960, Il giorno della civetta 1968, La moglie più bella 1970, Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica 1971, L'istruttoria è chiusa dimentichi 1972, Perché si uccide un magistrato 1975, Io ho paura 1977, L’avvertimento 1980, Pizza Connection 1985…
Carlo Quartucci
Teatre
Director escènic, actor i escenògraf italià.
A Roma estudià arquitectura, pintura i cinema, però de seguida centrà l’interès en el llenguatge teatral Debutà el 1959 amb Aspettando Godot , de Beckett, i d’aleshores ençà dirigí nombrosos muntatges d’autors com Ionesco, Majakovskij o Pirandello, tots ells amb la voluntat explícita de defugir les impostacions naturalistes Fruit d’aquesta actitud estètica avantguardista, el 1972, juntament amb la seva companya Carla Tatò, creà Camion, grup teatral obert a altres llenguatges artístics Resultat del treball amb Camion fou la trilogia teatral i cinematogràfica Opera 1980 En una experiència…
Angelo Beolco
Literatura italiana
Teatre
Dramaturg, poeta i actor italià, anomenat Ruzzante.
Rebé una formació humanística, i fou protegit pel noble Alvise Cornaro, el qual serví no solament com a artista, sinó també en afers de caràcter administratiu En el seu teatre, escrit en dialecte paduà i datable de no més enllà del 1530, destaquen Pastorale, Betìa, Moschetta, Fiorina, Anconetana, Piovana, Vaccaria, Due dialoghi in lingua rustica Reduce i Bilora i Dialogo facetissimo Escriví encara poemes i obres menors La seva fama decaigué durant el segle XVII, i no ha estat renovada fins al segle XX L’obra de Ruzzante, home culte que s’esforçà a copsar les formes de viure i d’expressar-se…
Joaquim Carrasco
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic, amb una llarga carrera, començada el 1905 i continuada fins el 1932, data després de la qual es dedicà al maquillatge.
L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona , d’Albert Marro 1915-16, motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat
Joan Calvo i Domènech
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud Actuà en el cinema italià Giuliano de Medici , 1941, mexicà Bel Ami , 1947 i castellà Don Quijote de la Mancha , 1945 Marcelino pan y vino , 1954 Calabuig , 1956, etc
Vjačeslav Ivanovič Ivanov
Historiografia
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i historiador rus.
Màxim representant del simbolisme realista rus, defensà la reconstrucció de la realitat a través de la descoberta dels símbols Rector de la Universitat de Bakú, emigrà a Itàlia 1924 i es convertí al catolicisme Escriví Rimskije sonety ‘Sonets romans’, 1925 i Svet vecěrnyj ‘Llum de tarda’, 1914-44
Marin Držić
Teatre
Dramaturg i eclesiàstic croat, representant del renaixement cultural de Ragusa.
Es familiaritzà amb el teatre a Itàlia i a Viena, i organitzà la vida teatral de Ragusa Escriptor satíric, tractà temes populars amb gran animació i color Escriví i posà en escena diverses pastorals Tirena 1548, Grižula 1551-56 Dundo Maroje ‘Oncle Maroje’, 1550 i Skup ‘L’avar’, 1553-55 són sàtires contra els avars
Bartolomé de Torres Naharro
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta, tractadista de teoria dramàtica i autor teatral castellà.
Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…