Resultats de la cerca

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…

Vida S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario TEU i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu…

Publicà els seus primers poemes el 1934 Solnečnyje dni ‘Dies de sol’ Estudià literatura en l’Insitut de Pedagogia de Rostov 1937 i durant la guerra fou corresponsal del diari “Izvestija” Guanyà el Premi Stalin amb el drama Vodnom gorode ‘En una ciutat’, 1946 el 1947 i també l’any següent amb Moskovskij charakter ‘Un caràcter moscovita’, 1949 Altres obres teatrals seves, sovint de caràcter propagandístic, són Milion za ulubku ‘Un milió per un somriure’, Beregite živych synovej’ ‘Defenseu els fills vivents’, Demidowy ‘Els Demidov’, Emigranty 1967, on critica la vida dels russos a l’estranger, i…

Els seus mims estan dividits, segons el tema, en masculins i femenins Són escrits en prosa rítmica i en dialecte dòric Els temes fan referència a la vida ordinària Possiblement Sofró és el creador del mim literari i l’introductor del realisme en la literatura grega Herodes i Teòcrit n'evidencien influències literàries

Membre d’una família rica i influent, la seva vida s’estén al llarg del gran segle que hom anomena “de Pèricles”, un dels moments més brillants de la història espiritual de la humanitat Amb ell la poesia tràgica grega assolí la seva màxima perfecció formal Continuador d’Èsquil, les petges del qual, segons un testimoni antic, seguí en els primers estadis de la seva producció dramàtica, avui perduda, a poc a poc formà el seu estil propi i la seva tècnica tràgica De les tres etapes que, segons el testimoni antic abans esmetat, el poeta distingia en la seva producció, hom ha conservat només obres…

Amb un estil punyent i exquisit, servit per una gran honestedat, donà cos artístic a una visió liberal i escèptica del món Entre les seves obres primerenques, Förvillelser ‘Esgarriaments’, 1901 i Doktor Glas 1905 escandalitzaren per la franquesa amb què abordava la qüestió sexual A Martin Bircks ungdom ‘La jovenesa de Martin Bircks’, 1930, sobre un fons liberal i religiosament escèptic, hi ha una de les descripcions més delicades sobre la infantesa de la literatura sueca En canvi, a Den förvandlade Messias ‘El Messies trasmudat’, 1932 hi ha un interès ben definit per la religió

Exiliat per raons polítiques des del 1831, el seu patriotisme, dolgut per la situació de Polònia repartida, inspirà algunes de les seves obres i influí en la seva ideologia política, de caràcter progressista El seu talent, enfosquit per la fama creixent d’AMickiewicz, i no apreciat pels seus contemporanis, el convertí, però, en model i mestre dels poetes de la Jove Polònia al començament del s XX En la seva extensa obra poètica es revela com un virtuós de la forma i de la llengua, dotat d’una imaginació, una espiritualitat i un encís poètic excepcionals L’obra teatral, sovint de temes…

Cofundador del grup poètic Skamander dels anys vint, fou autor d’articles polèmics, satírics, etc Enemic del feixisme i del militarisme i defensor dels ideals humanistes, tornà a Polònia 1951 després de la seva estada a París i Londres durant la guerra Dels seus poemes, uns impregnats de pessimisme i altres dedicats a temes contemporanis, cal destacar Czarna wiosna ‘Primavera negra’, Okno bez krat ‘Finestra sense reixes’, Alarm, Wiek klęski ‘Edat de la derrota’, 1945, Poezje ‘Poesies’, 1961 Fou un notable traductor de la poesia russa

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera  El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…

Vida i obra Estudià filologia hispànica La seva carrera acadèmica es desenvolupà a la Universitat de València fou vicedegà 1986-87 i degà 1987-89 de la Facultat de Filologia, director del Departament de Filologia Espanyola 1992-95, director del Servei de Biblioteques i Documentació 2002-06 i vicerector de Cultura 2010-11 Com a autor teatral, la seva obra és escrita en collaboració amb el seu germà Rodolf Sirera , amb el qual fundà el grup El Rogle 1972-77, i s’inicià amb Homenatge a Florentí Monfort 1972 i amb una àmplia trilogia sobre la realitat social i política del País…