Resultats de la cerca

Autodidacte, escriví primer en castellà, i més tard féu conèixer en català La presó sense reixes 1954, Camí d’esperança 1957 i A reveure, papà 1958 És fill de l’escultor Faust Baratta i Oliver i nét del també escultor Faust Baratta i Rossi

Fou amic de Simònides, Baquílides, Píndar i Èsquil Enginyós i expressiu, s’assembla a Menandre en el tractament dels personatges En són conegudes trenta-set obres, riques en sentències, de temàtica mitològica Les noces d’Hebe , Filoctetes i sobre la vida ordinària El camperol , Esperança o riquesa , Terra i mar

Les seves peces s’inspiren en el teatre popular i pel seu cru naturalisme han ocasionat escàndols Reflecteixen sobretot la problemàtica tant de la classe obrera com del proletariat rural, la seva repressió i alienació i la impossibilitat de sortir d’un medi inhumà creat per la falsa moral de l’ordre social existent En les peces Das Nest ‘El niu’, 1975, les adaptacions de FHebbel Maria Magdalena 1973 i Agnes Bernauer 1977 i Nicht Fisch nicht Fleisch ‘Ni carn ni peix’, 1981, s’acosta a un realisme semblant al de BBrecht Entre les seves obres teatrals també destaquen Gute Besserung ‘…

S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i  La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha  Nissaga de poder 1996,  Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04,  El cor de la ciutat 2004-05,  Ventdelplà  2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…

Es llicencià en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre La seva escriptura presenta una marcada heterogeneïtat formal i ha estat àmpliament guardonada Entre les seves obres més destacades hi ha Quan encara no sabíem res Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2007, La dona i el debutant premi Teatre Principal 2008, La gran nit de Lurdes G 2008, premi Lluís Solà i Sala, Una història explicada del revés, o no  2009, La dona que perdia tots els avions premi Born 2009, Gang Bang estrenada al…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre 1991 i en filologia italiana per la Universitat de Barcelona 2001, amplià estudis a Londres i a Berlín 1999-2001 inicià la seva carrera amb La lliçó 1996, d’Eugène Ionesco Posteriorment dirigí al Teatre Grec  El malaguanyat , una recreació escènica de la novella de Thomas Bernhard 1997, i El vuitè sentit  1998, dramatúrgia basada en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti, amb direcció musical d’Ernest Martínez Izquierdo El 1999 estrenà la seva pròpia obra Dies de Festa , i Ària del diumenge , dramatúrgia…

Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar  Jordi Dandin 1999, de Molière  Refugi 2003, de Jessica Goldberg  Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles,  Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per la seva interpretació del monòleg  Conillet  2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en  El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 2002, i…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…

Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2013 va ser un any marcat per un descens important d’espectadors, el 21%, durant els tres primers trimestres de l’any unes 564079 butaques menys, i una recaptació bruta un 25% més baixa uns 17 milions d’euros durant el mateix període Aquesta davallada important, conseqüència segons els professionals de la pujada de l’IVA que havia tingut lloc al setembre de l’any anterior, va afectar principalment els teatres amb una capacitat més gran Les sales alternatives i de petit format no van patir aquest descens, i, de fet, l’assistència va créixer a totes…

Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, el 2014 va estar marcat per una lleugera recuperació després dels nefastos resultats obtinguts l’any anterior Així, la temporada 2013-14 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d’un 5% de recaptació, d’un 3% de públic i d’un 8% d’ocupació, amb relació a les dades de la temporada anterior Tenint en compte les circumstàncies especialment negatives, com van ser el perllongament de l’IVA del 21% o les restriccions pressupostàries amb les quals es van veure afectats els circuits d’exhibició, aquestes dades van ser rebudes pel sector…