Resultats de la cerca

Marquès de Flers Autor de comèdies satíriques i de costums, en collaboració amb GAde Caillavet escriví Miquette et sa mère 1906, Le roi 1908, Le bois sacré 1910, L’habit vert 1912, etc, i, juntament amb Fde Croisset, Les vignes du Seigneur 1923, Les nouveaux Messieurs 1925, etc

Començà en el teatre independent amb els grups Los Goliardos i Tábano Com a director ha practicat un discutit eclecticisme, però com a autor representa un pont amb la generació anterior en la línia del compromís social Ello dispara 1990, Travesía 1991, que guanyà el premi Tirso de Molina, i Castillos en el aire 1995

S'inicià poèticament amb Most ‘El pont’, 1922 i Pantomima 1924 Membre del grup avantguardista Devětsil 1922, passà més tard a animar l’anomenat poetismus , proclama de la possibilitat de transformar tota activitat humana en poesia pura De la seva producció poètica, on es conjuguen la inspiració surrealista amb la patriòtica i social, cal esmentar Básně noci ‘Poesies de la nit’, 1930, Sbohem a šateček ‘Adeu i mocador’, 1934 i Podivuhodný kouzelnik ‘El mag admirable’, 1963 Desenvolupà també una important obra de novellista, de tendència surrealista, i es destacà en adaptacions…

Ha treballat en nombrosos muntatges teatrals, entre els quals La Mare Coratge i els seus fills 2001 de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas Calígula 2004 d’Albert Camus, amb direcció de Ramon Simó La cantant calba & La cantant calba al Mc Donald’s 2006 d’Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé, amb direcció de Joan Ollé 2666 2007 de Roberto Bolaño, amb direcció d’Àlex Rigola Una còpia 2007 de Caryl Churchill, amb direcció Jordi Prat i Coll Après moi, le déluge 2007 de Lluïsa Cunillé, amb direcció de Carlota Subirós, o Els jugadors 2011 de Pau Miró Entre altres treballs en l’àmbit audiovisual…

Estudià interpretració a l’Institut del Teatre de Barcelona Posteriorment formà part de la companyia Els Joglars i participà en El Joc 1970, Cruel Ubris 1971, Mary d’ous 1972, Àlies Serrallonga 1974 i La Torna 1977 Treballà també amb la companyia Dagoll Dagom a Glups 1983, El Mikado 1986 i Cacao 2000 De la seva trajectòria teatral destaca la participació en Makinavaja, el último choriso 1989, interpretació per la qual fou guardonat amb el premi de la Crítica, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Busco el senyor Ferran de J-CCarrière 1996, Mesura per mesura 1998 i Molt soroll…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…

Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado  Estudià lleis a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad  Collaborà assíduament a Pont Blau de Mèxic i publicà el llibre de contes Unes quantes dones 1955 i la novella L’Araceli Bru 1958 Deixà inèdites les obres de teatre Vendaval i Sinceritat que li…

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació…

Orfe de mare i posteriorment de pare, des de catorze anys treballà en un taller d’automòbils, i parallelament seguí estudis nocturns de comptabilitat i tenidoria de llibres Començà a escriure de molt jove en castellà i passà majoritàriament al català a la primera meitat de la dècada de 1950 Molt vinculat a les entitats socials i culturals del Poblenou, on sempre residí des que s’hi traslladà des de Terrassa en la infantesa, codirigí i collaborà en la revista del barri  Quatre Cantons 1963-69 i 1973-78 i publicà contes infantils a Cavall Fort La seva abundant producció dramàtica, que al final…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…