Resultats de la cerca

Llicenciat en psicologia, especialitat de psicologia clínica, per la Universitat de Barcelona, com a dramaturg es formà tant en seminaris i cursos com en el teatre amateur i universitari El 1995 publicà Tiempo de ensayo , obra amb la qual guanyà el premi SGAE de teatre i que el 1996 aparegué en català amb el nom de Cansalada cancellada El 1999 estrenà aquesta obra amb la companyia Magma Teatre, fundada per ell juntament amb Marta Guzmán i Robert Torres el 1998 amb motiu de l’estrena de la seva obra  Magma premi Born de teatre 1997 La companyia també posà en escena els seus textos Cançons d’…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori pop Des del…

Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest programes 1996 i…

S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i  La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha  Nissaga de poder 1996,  Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04,  El cor de la ciutat 2004-05,  Ventdelplà  2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…

Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974— El 1975 presentà el seu primer espectacle en català,  Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà  No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d'aquesta obra s’incorporà  Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…

Compaginà els estudis teatrals amb els de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània Com a director teatral s’inicià amb els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé , autora amb la qual ha mantingut una estreta collaboració, amb la posada en escena de Libración 1994, Privado 1996-97, Dotze treballs 1998, La cita…

Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar  Titus Andronicus  1979-80, F Puigserver  Peer Gynt 1982, d’Ibsen  La tempestat 1984, de W Shakespeare  La tempestat  1985, N Espert  Per un sí o per un no 1987, de Nathalie…

Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, el 2014 va estar marcat per una lleugera recuperació després dels nefastos resultats obtinguts l’any anterior Així, la temporada 2013-14 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d’un 5% de recaptació, d’un 3% de públic i d’un 8% d’ocupació, amb relació a les dades de la temporada anterior Tenint en compte les circumstàncies especialment negatives, com van ser el perllongament de l’IVA del 21% o les restriccions pressupostàries amb les quals es van veure afectats els circuits d’exhibició, aquestes dades van ser rebudes pel sector…

Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2011 va ser un any marcat pel descens en la recaptació i les retallades en els ajuts públics, que van propiciar les coproduccions i les reposicions d’èxits d’anys anteriors Si bé el conjunt dels teatres va aconseguir atreure un nombre d’espectadors lleugerament superior al del 2010, les sales petites es van veure molt afectades per una important davallada d’assistents, així com els espectacles de dansa, que van patir un descens general considerable a causa de l’absència d’espectacles de gran format, alhora que guanyaven un gran seguiment…