Resultats de la cerca

Hereu de Stanislavskij, proposa un teatre que planteja qüestions ètiques i socials L’any 1949 acabà els seus estudis al MHAT Teatre d’Art de Moscou, del qual esdevingué director el 1970 L’any 1956 organitzà, en el si del MHAT, l’Estudi dels Joves Actors, el futur Sovremennik

Crític polític Els taxiarques , 427 aC i d’esperit bèllic Els prospàltics , Desertors o andrògins , atacà Cleó a L’edat d’or 424 aC i Hipèrbol a Marikás , obra per la qual fou acusat de plagiar Els cavallers , d’Aristòfanes, i per aquest motiu acabà l’amistat entre ells dos Criticà la sofística i censurà la societat Els aduladors , 421 aC Autòlic , 420 aC Els purificadors , i a Poble presentà una societat enrunada, que els millors polítics atenesos intentaven de salvar D’ell rebé el nom el vers eupolideu , molt usat en la comèdia grega

Participà com a poeta i periodista en el superrealisme, i des del 1950 esdevingué una de les figures més importants del teatre de l’absurd, amb La grande et la petite manoeuvre 1950, L’invasion 1950, Le professeur Taranne 1951 i Le ping-pong 1953 El 1955 inicià una nova etapa amb les obres Paolo Paoli 1957 i Printemps 71 1960, on adoptà els temes i les tècniques del teatre èpic Amb La politique des restes 1962 presenta la relació entre la neurosi individual i el seu rerefons social i polític, i a Off limits 1969 es reflecteix l’agudització de la seva crisi psicològica, que acabà…

Estudià arquitectura a París, on per motius poc clars fou empresonat un quant temps Escriví diverses obres teatrals The Relapse, The provoked Wife, The false Friend , etc, de diàlegs enginyosos, que tingueren un cert èxit a l’època Aviat, però, deixà el teatre, es dedicà a l’arquitectura i es convertí en una de les figures més importants del barroc anglès Féu diverses residències per a la noblesa, entre les quals destaquen el Castle Howard 1699-1714, per al comte de Carlisle, i el Blenheim Palace 1705-24, per al duc de Marlborough que acabà Hawksmoor, d’influència palladiana Són…

Fou amic de Ben Jonson, Christopher Marlowe del qual acabà Hero and Leander , 1598, Edmund Spenser i de les grans figures del teatre elisabetià Com a poeta fou precursor dels metafísics The Shadow of the Night,  ‘L’ombra de la nit’, 1593 Traduí tot Homer, així com Hesíode i Petrarca La seva formació clàssica influí el seu teatre, de menys riquesa escènica que el d’altres autors, però no pas mancat de força poètica Autor de les comèdies The Blind Beggar of Alexandria ‘El captaire cec d’Alexandria’, 1598, All Fools ‘Tots folls’, 1605, Monsieur d’Olive 1606, The Widow's Tears ‘Les…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un…

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons   Collaborà com a dibuixant a les publicacions  Nanu 1915, Iberia ,  La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem  Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934, però es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué força èxits  Madame 1932, Montparnasse 1934 —premiada per la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur, el 1934—, …

Estudià literatura comparada a Berlín i feu el doctorat amb el crític Peter Szondi fins a la mort d’aquest Entre el 1979 i el 1982 fou professor a la Universitat d’Amsterdam, i del 1983 al 1988 treballà a l’Institut für Angewandte Theaterwissenschaft de Giessen Posteriorment, entrà com a professor a la Universitat JW Goethe de Frankfurt, d’on acabà essent professor emèrit 2010 Entre els llibres que publicà destaquen els volums Bertolt Brechts ‘Hauspostille’ – Text und kollektives Lesen ‘ Hauspostille  de Bertolt Brecht – Text i lectura collectiva’, 1978, Theater und Mythos Die…

El 1970 ingressà a la companyia Adrià Gual i, a les ordres de Ricard Salvat interpretà la versió teatral de Mort de Dama de L Villalonga, i Primera Història d’Esther , de S Espriu L’any següent actuà en Remena nena , espectacle de cuplets amb Guillermina Motta dirigit per M Gas, amb el qual el 1972 ambdós tornaren a actuar a Tango , que es mantingué dos anys a la cartellera Posteriorment interpretà Equus de Peter Shaffer amb direcció de M Collado 1975 i Rocky Horror Show 1977 i La Moscheta , d’A Beolco 1978 Des dels anys vuitanta es dedicà sobretot a la gestió i la promoció teatral, molt…

Fill del militar Sebastián Pérez Macías 1784-1871, que havia participat en la guerra contra Napoleó, el 1862 es traslladà a Madrid a estudiar la carrera de dret, que no acabà Allà publicà la seva primera novella de consideració, La Fontana de Oro 1867, que sembla anunciar els Episodios Nacionales Abans d’aquests publicà dues novelles de tipus romàntic, La sombra 1870 i El audaz 1871 Els Episodios començaren a sortir el 1873 Des del gener d’aquest any fins al desembre del 1879 n’aparegueren les dues primeres sèries vint novelles lligades per l’aventura fulletonesca del seu…