Resultats de la cerca

Durant els anys seixanta fou desplaçat pel moviment més radical de l’Off-Off Broadway, constituït per grups com el Living Theatre , el Cafè La Mama , el Bread and Puppet o l' Open Theatre

Els seus espectacles, generalment de carrer, es basen en el treball collectiu sobre temes d’actualitat i es distingeixen pel seu voluntari primitivisme i per la seva actitud de protesta Cal destacar-ne Christmas Story 1966, contra la guerra del Vietnam, i The Cry of the People for Meat 1969, amb temes bíblics, contra la política nord-americana al Tercer Món

Coreògraf a Broadway i en films com My Sister Eilenn , 1955 i The Little Prince 1974, emprengué després la realització de musicals innovadors com Sweet Charity 1969 i Cabaret 1971 i reflexions sobre el mateix espectacle com Lenny 1975, All That Jazz i Star 80 1983

Obtingué el seu primer èxit amb la novella Focus 1945, de tema antisemita Estrenà a Broadway amb èxit i en pocs anys esdevingué un dels dramaturgs més interessants de la seva època All my Sons 1947 i Death of a Salesman 1949 premi Pulitzer —sobre un home que ateny la seva perdició a causa dels valors falsos del seu ambient— tingueren un èxit durador a Broadway El tema predominant en l’obra de Miller és el conflicte entre el protagonista i les normes de la seva societat Escriví, a més, The Crucible 1953, A View from the Bridge 1955, The Price 1968 i el guió de The…

L’èxit que obtingué a Broadway amb The Petrified Forest 1935 li obrí les portes del cinema Actor dúctil i de grans recursos dramàtics, intervingué a The Scarlet Pimpernel 1935, Pygmalion 1938 i Gone with the Wind 1939 Realitzà alguns films The First of the Few 1942 i The Gentle Sex 1943 Desaparegué en un accident d’aviació

El 1930 debutà en el teatre on obtingué nombrosos èxits tant a Londres com a Broadway Parallelament treballà també en el cinema, i el 1964 fou guardonat amb l’Oscar per la seva interpretació a May Fair Lady de GCukor Participà, entre altres, en els films Blithe Spirit 1945 de D Lean, The Honey Pot 1967 de JL Mankiewicz i The Staircase 1969 de S Donen

El seu objectiu fou trobar, mitjançant el teatre, respostes positives als problemes morals i socials de l’època Oposat al sistema comercial de Broadway, es dedicà a obres d’autors joves que parlaven de l’actualitat El grup desenvolupà un mètode propi d’interpretació basat en Stanislavskij i una línia de teatre compromès amb la realitat que influiria en l’escena americana posterior a la seva dissolució el 1941

Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès

Estudià a les universitats de Nova York i Denver mentre servia a la reserva durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment escriví guions de ràdio i televisió per a la productora Warner Bros El 1961 estrenà la primera comèdia,  Come Blow Your Horn El seu primer gran èxit a Broadway, on estrenà pràcticament tota la seva producció, fou Barefoot in the Park 1963, versió cinematogràfica de Gene Saks, 1967 Fou també la primera de les seves obres dirigida per Mike Nichols , un dels seus collaboradors més habituals, i l’obra que projectà Robert Redford al teatre, i més tard al cinema El 1965 estrenà…

Es graduà al New College d’Oxford Els seus primers treballs s’estrenaren al Royal Court Theatre, al West End de Londres, on tingué durant tres anys en cartell The Philantropist 1970, que després portà a Broadway El 1983 presentà al National Theatre una obra sobre Ödön von Hórváth, Tales from Hollywood , i el 1985 estrenà amb la Royal Shakespeare Company la seva adaptació de Les liaisons dangereuses , de Choderlos de Laclos Posteriorment s’ha dedicat sobretot al guió, com a The Quiet American 2002, de Phillip Noyce, i a la direcció cinematogràfica, amb Imagining Argentina 2003