Resultats de la cerca

Debutà com a cançonetista al Teatre Arnau de Barcelona 1913 Fou la primera que cantà cuplets en català una de les seves millors creacions fou Les caramelles El 1928 passà al teatre Amb el seu marit, Lluís Orduna, fou de les primeres persones que feren doblatges per al cinema El 1936 treballà amb la companyia Vila-Daví

Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…

Vida S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario TEU i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu…

De jove creà les seves orquestres i companyies de teatre, i durant la República fundà el Circ Alegria, amb el qual estigué de gira per l’Estat espanyol durant set anys Durant la Guerra Civil de 1936-39 feu actuacions musicals pels cafès i participà en una companyia de teatre d’aficionats Posteriorment assumí la gestió del Teatre Principal de Saragossa L’any 1946 fundà la primera companyia de revistes, i fou quan popularitzà, a través d’una falca radiofònica, la frase las alegres chicas de Colsada L’any 1954 s’installà a Barcelona, on comprà el Teatre Apolo i regentà, entre d’altres, el…

D’origen jueu, el 1933 emigrà a la Gran Bretanya, on treballà de periodista El 1944 publicà la seva primera novella, Beneath the stone the scorpion , a la qual seguirien d’altres Els anys quaranta treballà com a guionista a Hollywood i després es decantà per la direcció teatral La seva primera obra teatral, Flight into Egypt , s’estrenà a Broadway sota la direcció d’Elia Kazan Instalat a Alemanya des del 1971, des d’aleshores, per bé que escriví originalment en anglès, la seva obra fou publicada o estrenada en alemany El 1983 rebé el premi dramatúrgic de Mühlheim per l’obra Jubiläum ‘Jubileu…

Té la seu al Palau de l’Agricultura de Montjuïc, edifici noucentista construït amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 a la ciutat Adaptat de forma provisional, el 1983, per a l’escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat per a acollir-hi espectacles de dansa, teatre i música, amb tres sales Maria Aurèlia Capmany, Ovidi Montllor i, per a obres de petit format, Sebastià Gasch La Sala Ovidi Montllor té l’origen en l’anomenat Espai B, contigu a l’edifici central i que fou incorporat el 1990, que s’enderrocà i es construí en el seu lloc l’edifici de l’Institut del Teatre 1997…

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la…

Entorn d’un nucli incipient, almenys del segle X, amplificació dialogada d’un fragment de l’evangeli de la resurrecció de Crist, s’anaren creant una sèrie de drames molt breus, gairebé sempre anònims, cantats a l’església per sacerdots, enmig de les funcions litúrgiques, en llatí —a vegades amb algun tros en vulgar—, no com a simple passatemps, sinó amb la intenció expressa d’edificar els oïdors i de fer-los més assequibles els misteris de la vida de Crist i altres temes propis de la litúrgia la resurrecció, l’ascensió, la passió, el naixement i l’epifania, episodis de la vida de…

Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual…

Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia