Resultats de la cerca

El seu teatre correspon al gust que per la comèdia tenia el públic de l’època elisabetiana Les seves obres més conegudes són John a Kent and John a Cumber ~1594 i The Downfall of Robert Earl of Huntington ‘La caiguda de Robert, comte de Huntington’, 1606

Funcionari del govern colonial britànic, començà escrivint peces teatrals de to burlesc, com Kalki avatār ‘L’últim profeta’, 1895 A partir del 1903 es decantà pel drama social i obtingué un gran èxit amb obres com Mebād Patan ‘La caiguda de Mevad’, 1906 i Candragupta 1911

Obtingué un gran èxit amb la seva primera novella, Lord of the Flies ‘El senyor de les mosques’, 1954, faula moral on descriu la lluita per l’existència d’un grup de nois en una illa deserta En les seves obres, d’estil planer i asèptic, mostra una concepció pessimista de la natura humana, dominada per la violència, la por i l’ànsia de poder Altres novelles són The Inheritors ‘Els hereus’, 1955 Pincher Martin 1956, Free Fall ‘Caiguda lliure’, 1959 i la trilogia formada per Rites of Passage ‘Ritus de passatge’, 1980, Close Quarters 1987 i Fire Down Below 1989 Entre les obres…

Realitzà estudis d’interpretació 1977-81 i el 1985 es diplomà com a director a The British Theatre Association for Directors and Drama Instructors de Londres L’any 1982 fundà a València la companyia Moma Teatre i debutà com a director amb El malalt imaginari , de Molière A partir del 1986 continuà la seva activitat com a director de nombrosos muntatges Entre els porcs , d’AFugard 1990, El cas Woyzeck , de GBüchner 1992, Metro , de PSanguino i RGonzález 1993, Borja-Borgia , de MVicent 1994, Càndid , de Voltaire 1995, El muntaplats , d’HPinter 1996, Las sillas , d’EIonesco 1997, L’altre , de…

Compaginà els estudis teatrals amb els de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània Com a director teatral s’inicià amb els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé , autora amb la qual ha mantingut una estreta collaboració, amb la posada en escena de Libración 1994, Privado 1996-97, Dotze treballs 1998, La cita…

Fundada el 1982 per Carles Alfaro, debutà amb el muntatge The Knack , d’Ann Jellicoe Els objectius que la companyia es marcà inicialment se centraren en l’estudi i l’exhibició de teatre bàsicament contemporani Aquest treball es consolidà amb la formació d’una companyia estable, que impulsa el projecte Espai Moma, el qual, amb uns plantejaments similiars als del Teatre Lliure de Barcelona o l’Odin Teatret de Copenhaguen, pretenia ésser una plataforma oberta a propostes escèniques innovadores i coherents Des de la seva creació, Moma Teatre rebé nombrosos premis Entre les produccions guardonades…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori pop Des del…

Després de formar part del Charles Street Repertory Theater de Boston, al final dels anys seixanta anà a Nova York, on actuà a Broadway S’inicià en el cinema en Portnoy’s Complaint 1972, d’Ernest Lehman, i després d’algunes actuacions irregulars i de participar en nombroses sèries de televisió —activitat que continuà amb assiduïtat durant tota la seva trajectòria professional—, l’any 1978 triomfà amb An Unmarried Woman , de Paul Mazursky, interpretació per la qual guanyà el premi a la millor actriu al Festival de Canes Tot seguit actuà en La luna 1979, de Bernardo Bertolucci Starting Over…

Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal

De família noble, esmerçà els anys de joventut viatjant per tot Europa El 1772 s’installà a Torí El 1775 decidí de continuar una tragèdia que tenia començada, Cleopatra , que més tard rebutjà S'adonà que no dominava l’idioma italià —el francès era la llengua de l’aristocràcia piemontesa— i es reclogué per dedicar-se a la lectura dels clàssics renaixentistes Petrarca, Dant, Tasso i Ariosto Decidí de donar a Itàlia una tragèdia comparable a la francesa, i es dedicà per complet a escriure les dinou tragèdies que el convertirien no solament en el més gran dramaturg del neoclassicisme italià, sinó…