Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
característic | característica
Teatre
Actor especialitzat en la interpretació de personatges d’edat o que requereixen una certa transformació (en contraposició als papers de galant, galant jove, dama, dama jove, etc).
Aquest terme fou creat al començament del s XIX
wajang
Teatre
Nom donat al teatre tradicional javanès.
Sorgí cap a la fi del segle VIII a l’illa de Java, des d’on s’estengué a les altres illes de la Sonda fins a Timor i a la península de Malaca Inicialment consistia en la projecció d’ombres sobre una superfície plana, mitjançant uns titelles o wajang de cuir retallat wajang kulit , representats de perfil i amb una fesomia molt característica que permetia de reconèixer els diferents personatges tradicionals Eren moguts per un o per diversos narradors o dalang , que afegien també eines, armes, cavalls, etc, a les ombres projectades i dirigien alhora la música de gamelan que sol…
teatre postdramàtic
Teatre
Expressió encunyada pel crític alemany Hans-Thies Lehmann per categoritzar un seguit de manifestacions escèniques sorgides entre els anys seixanta del segle XX i el tombant del mil·lenni.
La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral En el seu treball Postdramatisches Theater 1999, Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha…
Maria Morera i Franco

Maria Morera i Franco
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Filla de l’actor i director teatral Josep Agustí Morera i Font Vinaròs, Baix Maestrat 1826 — Barcelona 1886 Fou dama jove de les companyies Tutau Mena, EGiménez i Enric Borràs Participà en les estrenes a Barcelona de Terra Baixa , de Guimerà 1897, Els vells , d’Ignasi Iglésias 1903, etc Més tard passà al Teatre Principal de Barcelona, on estrenà La reina vella 1908, de Guimerà L’èxit assolit la féu decantar cap a papers de característica Josep Mde Sagarra escriví per a ella La corona d’espines 1930 Els anys trenta actuà amb la companyia Vila-Daví
Josep Arrau i Estrada
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
Les seves poesies algunes de les quals aparegueren en diverses publicacions periòdiques de Barcelona i Manresa, en català i castellà, són generalment de tema satíric, encara que també escriví versos patriòtics durant la guerra contra Napoleó, com ara l’ambiciós poema en octaves Somni realitat Desahogos de una musa catalana Estèticament reflecteix la diversitat de corrents característica del seu temps, del rococó al neoclassicisme, amb reminiscències barroques És autor també de l’entremès L’avarícia castigada per l’astúcia d’en Tinyeta Fou pintor, professor de pintura a l’Escola…
,
melodrama
Música
Teatre
Obra teatral en la qual s’associen íntimament text i música.
Aparegué a mitjan s XVIII, i consistia en la declamació del text sobre un fons musical instrumental L’obra més característica d’aquest gènere és Pygmalion 1762, de Jean-Jacques Rousseau, que fou interpretada per tot Europa i influí sobre JABenda Alguns compositors romàntics l’utilitzaren com a procediment La seva penetració als Països Catalans tingué lloc a la primeria del s XIX, com una avançada del drama romàntic, a partir de texts de Kotzebue, Ducange, Delavigne, Jephson, etc, traduïts al castellà Antoni de Gironella n'escriví uns quants, també en castellà Cristina o el…
William Congreve
William Congreve
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg anglès.
S'educà al Trinity College de Dublín Tornà a Anglaterra el 1688 El 1692 publicà una novella, Incognita, i el 1693 estrenà, al teatre Drury Lane, la seva primera comèdia, The Old Bachelor ‘El fadrí vell’, seguida de les comèdies Love for Love ‘Amor per amor’, 1695, The Way of the World ‘El camí del món’, 1700, etc, i la tragèdia The Mourning Bride ‘La núvia de dol’, 1697 Membre destacat de l’anomenada Comèdia de la Restauració Restorational Comedy , és notable el seu domini del diàleg, el seu enginy i l’ambient lliure i desimbolt de les situacions Aquesta darrera característica…
Damas Calvet i de Budallès
Damas Calvet i de Budallès
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
Feu la carrera d’enginyer i fou dibuixant a L’Espanya Industrial i catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà els primers poemes catalans entre els quals cal esmentar Al geni català i A l’Empordà a La Corona de Aragón i a El Conceller , de Víctor Balaguer, i li’n foren inclosos quatre a Los trobadors nous Guanyà l’englantina dels primers Jocs Florals de Barcelona 1859 pel poema Són ells Desembarc dels almogàvers en Orient que fou traduït de seguida al castellà per Florenci Janer, i s’hi destacà fins el 1878, any en què fou proclamat mestre en gai saber,…
,
comèdia
Teatre
Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la seva intenció generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…
teatre

Una escena d’Al vostre gust, de William Shakespeare, en una representació del Teatre Lliure de Barcelona, segons la traducció de J.M de Sagarra
© Fototeca.cat
Teatre
Representació pública d’una obra teatral.
A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…