Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
Teatre Nacional de Catalunya

Teatre Nacional de Catalunya
© Ferran Mateo/TNC
Teatre
Teatre de titularitat pública constituït el 1995 i inaugurat el 1997.
Té com a finalitat impulsar, mantenir i projectar un referent teatral de qualitat i, en general, de les arts escèniques, identificat amb el país a través, sobretot, de l’estrena d’espectacles de creadors catalans i majoritàriament en llengua catalana, i alhora homologable internacionalment Gènesi El TNC té els antecedents en els contactes iniciats al començament dels anys vuitanta entre l’aleshores conseller de Cultura, Max Cahner i Garcia , i l’actor Josep Maria Flotats i Picas , aleshores vinculat a la Comédie-Française , al qual fou encomanat el projecte de crear i organitzar el futur…
Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya
Teatre
Institució creada el 1980 pel departament de cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec…
Josep Ignasi Robrenyo
Literatura
Teatre
Actor i escriptor.
Fill de Josep Robrenyo i Tort La dècada de 1830-40 arribà a l’Havana, on féu d’actor i escriví diverses obres El 1841 debutà al Teatro Tacón, on estrenà La carcajada Amb els seus germans Francesc i Daniel constituí el 1842 una companyia dramàtica espanyola que introduí la sarsuela a Cuba amb l’estrena d' El duende 1853 Facilità l’arribada a Cuba d’actors i actrius reconeguts com Matilde Díez i Manuel Catalina Fundà a l’Havana el Teatro Variedades 1860 i l’Ariosa 1868 i recorregué tota l’illa i diversos països llatinoamericans amb la companyia Entre les seves obres escrites destaquen La…
Xavier Albertí i Gallart

Xavier Albertí i Gallart
© Teatre Nacional de Catalunya
Teatre
Director d’escena, músic i compositor.
Compaginà els estudis teatrals amb els de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània Com a director teatral s’inicià amb els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé , autora amb la qual ha mantingut una estreta collaboració, amb la posada en escena de Libración 1994, Privado 1996-97, Dotze treballs 1998, La cita…
Montserrat Carulla i Ventura

Montserrat Carulla i Ventura
© Teatre Nacional de Catalunya / David Ruano
Teatre
Actriu.
Estigué casada durant setze anys amb l’actor Felip Peña , amb el qual tingué un fill i tres filles, dos dels quals s’han dedicat també al món de l’espectacle l’actriu Vicky Peña i el director, actor, doblador i adaptador Roger Peña Cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona 1970-76 Als deu anys debutà en una emissió radiofònica benèfica a Ràdio Barcelona Provinent del teatre amateur , completà la seva formació amb cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys quaranta Però no fou fins el 1959 que començà a treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, de…
,
Teresa Gimpera i Flaquer

Teresa Gimpera i Flaquer (2011)
© Generalitat de Catalunya
Teatre
Cinematografia
Indumentària
Actriu, model i empresària.
Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine i la principal actriu de…
,
Lleó Fontova i Mareca

Lleó Fontova i Mareca (entre 1880 i 1890)
Antoni Esplugas | Arxiu Nacional de Catalunya (CC0)
Teatre
Actor i autor teatral.
Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…
,
Jesús Ferrer i Baza
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Doblador i actor.
S'inicià els anys vuitanta com a actor de teatre en programes de Televisión Española , però destacà sobretot com a doblador en castellà o català, entre d’altres, de Harrison Ford , Clint Eastwood , Marlon Brando , Michael Caine , Anthony Quinn o Ben Kingsley Fou també narrador de documentals Catalunya des de l’aire , 1997-98 Memòria de Catalunya, 2006 i fou també actor en diverses sèries de Televisió de Catalunya molt populars, especialment Plats bruts 1999-2002 i La Riera des del 2010, de la qual fou un dels protagonistes principals junt amb Mercè…
Jordi Torras i Comamala
Teatre
Actor, crític i historiador cinematogràfic.
Llicenciat en farmàcia, professió que exercí esporàdicament, es formà com a actor a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya Treballà de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia Com a actor de cinema fou dirigit, entre d’altres, per JMNunes, JABardem, JMForn Companys, procés a Catalunya , 1979,…
Escola Catalana d’Art Dramàtic
Aula de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic
© Fototeca.cat
Teatre
Escola fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1913, com una secció del Conservatori del Liceu, del qual s’independitzà al cap d’un any.
Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina