Resultats de la cerca

Fundada el 1988, és subvencionada íntegrament per la Junta d’Andalusia Malgrat els problemes econòmics i institucionals que l’afectaren sensiblement els primers anys, ha esdevingut la màxima productora teatral de la comunitat andalusa, ja que no solament programa muntatges, sinó que també ofereix subvencions per a la investigació i la creació dramàtiques, i recopila fons documentals i assagístics sobre les arts escèniques Els seus muntatges teatrals es distingeixen per l’òptica contemporània i social amb què s’enfoquen Un exemple clar fou Fuenteovejuna 1997, en collaboració amb la companyia…

Llicenciat en matemàtiques i doctor en filosofia, és professor de dramatúrgia i d’història del pensament a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i fundador del collectiu teatral El Astillero Autor de diverses obres, com Más ceniza 1992 —premi Calderón de la Barca—, forma part de la fornada de dramaturgs espanyols que irrompé durant els anys noranta amb la voluntat explícita de retornar al teatre de text, sota una perspectiva contemporània que experimenta noves possibilitats de significació del discurs textual També ha traduït texts com La visita de la vieja dama , de F…

Llicenciat en periodisme i teologia Dirigí el Centro de Documentación Teatral 1983-92 i 1996-97 Fou fundador i director de les revistes Pipirijaina 1976 i El Público 1983, dedicades a les arts de l’espectacle, i editor de l' Anuario Teatral i de la Guía Teatral en España Obtingué el premi Simón Bolívar de Teatre Veneçuela, 1990 i escriví, entre altres llibres, Escenarios de dos mundos i Los teatros de Madrid 1982-1992

Vinculat als grups del teatre independent com el TU de Múrcia, Cátaro, Tábano Ditirambo o El Búho, amb els quals estrena les seves obres Destaquen la corrosiva farsa El adiós del mariscal 1968, la sátira Post mortem 1969 o els Ejercicios para equilibristas , estrenada al Centro Dramático Nacional el 1980 amb escenografia d’Ops i direcció de Juan Margallo Assajà la creació collectiva a El Fernando 1972, escrita amb set autors més, o Como reses , en collaboració amb Jerónimo López Mozo premi Carlos Arniches 1979 Després s’ha dedicat al teatre infantil i a espectacles d’animació com…

Creà el Teatro Íntimo 1948 i destacà pels seus muntatges d’autors clàssics i contemporanis, recreant difícils textos de Ramón María del Valle-Inclán, Federico García Lorca o Rafael Alberti Fou director del Teatro Nacional María Guerrero, del Centro Dramático Nacional i del laboratori d’actors de la Compañía Nacional de Teatro Clásico El seu últim muntatge, La dama duende , de Calderón de la Barca, s’estrenà pòstumament, poques setmanes després del seu suïcidi Fou guardonat tres vegades amb el Premio Nacional de teatre, el premi de la Crítica de Barcelona i el premi Maite, entre d…

La seva activitat escènica s’inicià el 1950 a Barcelona, on ingressà a l’Institut del Teatre i posteriorment a la companyia d’Enric Borràs Més tard estigué vinculat al Teatre de Cambra de Barcelona i a la Companyia de Teatre Ciutat Comtal A la dècada dels seixanta dirigí i gestionà el Teatre Guimerà i més tard fundà el Saló Diana amb Mario Gas Especialitzat en teatre clàssic, el 1978 s’integrà al Centro Dramático Nacional de Madrid, on interpretà obres com Enrique IV 1978, de Pirandello, o Luces de Bohemia 1984, de Valle-Inclán Premi Ercilla de Bilbao 1984, actuà per darrera…

Estudià a l’Institut del Teatre, formació que amplià amb estades a París i a Londres Després de participar en diverses coreografies i escenografies, el 1984 dissenyà el seu primer treball, Dos Dies i Mig , i el mateix any fundà la companyia ‘Metros’, amb el qual ha presentat diversos espectacles De metros y metros 1986, Duérmete ya 1995, Pecado Pescado 2000, Sangre pura 2002, Carmen 2003, DaliDance 2004 Romeo i Julieta 2005, Madame Butterfly 2006 i Bernarda Alba Bendita 2008, entre d’altres Ha collaborat, a més, en espectacles de la Compañía Nacional de Danza, el Ballet Nacional de España, It…

Fundada el 1985 i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller, les seves aportacions més significatives han estat Nofres 1987 i Sols a soles 1988, a les quals seguiren Al borde, A tu vera 1989, Qué pasó con las Magdalenas 1990, Naranjas et cîtrons 1991, Aquí no hi ha cap àngel, Estem divinament 1992, Mentides de debò 1993, Cuartel de invierno i Retratos en la memoria amb el Centro Andaluz de Danza, Entresuelo Primera 1994 i Diwano 1995, totes dues amb la Compañía Nacional de Danza, Duérmete ya i Romy & Julie 1996 Dirigida per Ramon Oller, els seus últims espectacles…

Estudià art dramàtic a Bochum RFA i a París El 1973 retornà a l’Estat espanyol i fou codirector del Centro Dramático Nacional fins el 1981, que passà a dirigir el Teatro Español del Ayuntamiento de Madrid El 1985 fundà companyia pròpia El 1994 emprengué l’ambiciós projecte d’una escola de teatre, La Abadía, centre de formació i creació escènica situat al barri de Chamberí Madrid i fet a imatge del Teatre Lliure de Gràcia, que inaugurà amb el muntatge del Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte , de R M del Valle-Inclán 1995 Entre els seus darrers muntages cal esmentar…

Estudià dret i, després d'exercir l'advocacia alguns anys a València, anà a Madrid a estudiar direcció a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas Fou crític teatral de la revista Triunfo  1955-1972 , i fundador i crític de les revistes Primer Acto i Nuestro Cine Escriví diversos guions per al cinema i adaptà al castellà obres de Bertolt Brecht Orientà grups de teatre independent entre els anys seixanta i vuitanta, com ara La Cuadra de Sevilla, Tábano, Los Goliardos, Adrià Gual, Comediants, Els Joglars, Esperpento o el TEI Dirigí alguns muntatges teatrals  La bona…