Resultats de la cerca

Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva…

Debutà en l’estrena de L’esquella de la Torratxa 1864, de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea 1867-1907 El seu fill, Frederic Fuentes i Agulló Barcelona 1871 — 1959, també fou actor i autor teatral

Fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona a estudiar Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1865 Dirigí el periòdic Las Antillas , a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal Milità dins el federalisme i participà en el moviment inicial del Sexenni Collaborà, entre altres periòdics, a El Federalista , L’aliança del poble , La Raó i La Flaca , on publicà articles de sàtira política i poemes dispersos Formà part de l’anomenat Taller…

Rector de la Pinya En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut 1911, Guspires socials 1912, Enigmes tràgics 1914, L’estrella de la felicitat 1925, Rostos avall 1926, etc

El 1998 es llicencià en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i el 2002 en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona Aquell mateix any fou ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Edipo XXI i Mariana Pineda , amb la ballarina Sara Baras En la seva producció dramatúrgica destaquen obres com Carrer Hospital amb Sant Jeroni guanyadora del premi Recull 2000 o Obra vista estrenada a la Sala Beckett el 2005 amb direcció del mateix autor, a més de les traduccions de les obres teatrals Lluny i Una còpia de Caryl Churchill, o Eva Perón de Copi, totes dirigides…

Després d’un exili a Mont-real un cop acabada la Segona Guerra Mundial tornà a Anglaterra i ingressà al Lady Margaret Hall de la Universitat d’Oxford per graduar-se en filologia anglesa La seva trajectòria ha estat molt vinculada al teatre Royal Court de Londres, del qual fou autora resident i on ha estrenat moltes de les seves peces Entre les seves obres destaquen Light Shining in Buckinghamshire 1976, Top Girls 1982, Serious Money 1987, guanyadora dels premis London Evening Standard a la millor comèdia de l’any i Laurence Olivier/BBC a la millor obra, Far Away 2000 o A number 2002 Així…

La seva obra és d’un surrealisme molt personal Les seves teles, la tècnica de les quals deu molt a la pintura del s XV, són immergides en un món eminentment femení d’una fantàstica bellesa La pastora d’esfinxs 1941, coll Guggenheim, Venècia i Festa secreta aquarella, 1965 Dissenyà decoracions i vestuaris per al teatre, com Bérénice , per a la companyia Renaud-Barrault, i per al cinema, com el Satyricon de F Fellini 1969

Fill de Rafael Closas i Cendra A Buenos Aires 1937, estudià i treballà amb Margarida Xirgu Tornà a Espanya en iniciar-se els anys cinquanta i es dedicà sobretot al teatre comercial en castellà Actuà també en francès i en català Visquem un somni , de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970 Entre els nombrosos films que interpretà, cal remarcar Muerte de un ciclista 1955, de Juan Antonio Bardem, Distrito V 1957, de Juli Coll, La gran familia 1962, de FPalacios i Últimas tardes con Teresa 1984, de GHerralde El 1990 protagonitzà la sèrie de TV3 Sóc com sóc

Ha treballat en nombrosos muntatges teatrals, entre els quals La Mare Coratge i els seus fills 2001 de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas Calígula 2004 d’Albert Camus, amb direcció de Ramon Simó La cantant calba & La cantant calba al Mc Donald’s 2006 d’Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé, amb direcció de Joan Ollé 2666 2007 de Roberto Bolaño, amb direcció d’Àlex Rigola Una còpia 2007 de Caryl Churchill, amb direcció Jordi Prat i Coll Après moi, le déluge 2007 de Lluïsa Cunillé, amb direcció de Carlota Subirós, o Els jugadors 2011 de Pau Miró Entre altres treballs en l’…

Establert a Barcelona el 1958 com a venedor de llepolies en una parada al moll, fou descobert l’any 1974 per Francesc Betriu , el qual el contractà com a secundari de la pellícula Furia española 1975 i posteriorment per a Los fieles sirvientes 1980 i La plaça del Diamant 1982 Actuà també en La cripta 1981, de Cayetano del Real, La revolta dels ocells 1982 i Un geni amb l’aigua al coll 1983, de Josep-Lluís Comeron, El invernadero 1983 i Asalto al Banco Central 1983, de S Lapeira, La senyora 1987, de Jordi Cadena, L’aire d’un crim 1988, d’Antonio Isasi-Isasmendi, El niño de la luna…