Resultats de la cerca

Filla de l’escriptor Carles Soldevila , inicià les activitats teatrals el 1950 a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona ADB, on treballà fins a la desaparició d’aquesta entitat L’any 1962, juntament amb Albert Boadella i Anton Font, fundà la companyia de mim Els Joglars, on actuà fins el 1969 També fou cofundadora del Grup de Teatre Independent 1965 i del Teatre de l’Escorpí 1974 Professora d’expressió corporal a l’Institut del Teatre de Barcelona 1971-86 i fou membre de la Comissió Coordinadora d’Estudis d’aquest organisme, delegada de Direcció i Coordinació General El 1976 participà en la…

Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1863, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista de Valentí Almirall i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus,…

D’ençà del 1984, Catalunya hi és representada a través d’UNIMA España, entitat que federa les associacions nacionals i regionals de l’estat Impulsada per titellaires alemanys, francesos i txecs per tal de compartir experiències, fou constituïda oficialment a Praga al juny del 1929 en el decurs del I Congrés Internacional de Titelles Fins a la Segona Guerra Mundial celebrà congressos a París desembre del 1929, Lieja 1930 i Ljubljana 1933 La guerra i la postguerra en paralitzaren les activitats, que es reprengueren amb el V Congrés Praga, desembre del 1957, celebrat gràcies a la tenacitat de…

Des del 1991 l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991 L’any 1992 no hi hagué edició El 1993 fou reprès sota la direcció de Joan Ollé, època durant la qual el festival amplià els àmbits de treball Així, es crearen els cicles ‘Paraula d’Autor’, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors 1999 o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales Alternatives d’…

Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…

Format al Magdalen Collede d’Oxford, debutà en la direcció teatral el 1943 amb una versió del Doctor Faustus , de Christopher Marlowe Els anys 1947-50 fou director de produccions a la Royal Opera House, i entre les òperes que posà en escena destaca, per polèmica, una versió de la Salomé de Richard Strauss, amb escenografia de Salvador Dalí El 1962 fou nomenat director del Royal Shakespeare Theatre, companyia amb la qual collaborà des del 1946, i, al costat de l’escenificació d’obres de Shakespeare, adquirí ressonància internacional amb les obres Marat-Sade , de Peter Weiss 1965, premi Tony…

Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al  Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies  Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…

Als quinze anys començà a dibuixar professionalment i aviat es destacà com a cartellista Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-39, dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i s’incorporà a les Brigades Internacionals a favor de la República Es feu molt popular pels seus cartells, que estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època Després de passar per camps de concentració, s’exilià el 1939 a París, on continuà la seva tasca artística alternant el dibuix de còmics amb l’escenografia —dissenyà decorats i vestits per a diverses obres de teatre—, la pintura i la…

Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar  Titus Andronicus  1979-80, F Puigserver  Peer Gynt 1982, d’Ibsen  La tempestat 1984, de W Shakespeare  La tempestat  1985, N Espert  Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…