Resultats de la cerca

La seva comèdia Gli straccioni 1544, dins la tradició de la comèdia clàssica, és una de les millors del segle XVI a Itàlia El 1569 publicà Rime , d’accent petrarquista Amb la traducció de l' Eneida 1581 i amb les Lettere familiari 1572 contribuí a demostrar les possibilitats literàries de la llengua vulgar

D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes

Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata

Actuà en teatre català i fou un dels impulsors de la Nova Cançó, que contribuí decisivament a difondre Com a cantant començà la seva carrera en castellà, al final dels anys cinquanta, però de seguida es passà al català, llengua que usà fins que deixà el món de la cançó, cap a la darreria dels seixanta El seu repertori se centrà en versions de temes cèlebres d’autors com Charles Aznavour, George Gershwin, Josep Maria Espinàs o Bob Dylan, i també en temes de pellícules de Walt Disney, entre d’altres Enregistrà una quinzena de discs Fou pioner dels programes radiofònics en català a Ràdio…

Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el 1936 i el…

Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora del poble…

Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín  i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai Escènic Joan Brossa El…

Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1863, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista de Valentí Almirall i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus,…

A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal, marcat per una professionalitat de primer nivell i…

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán , Las Noticias i…