Resultats de la cerca

Donà a conèixer els seus plantejaments, crítics i qüestionadors del teatre del moment, a través d’un manifest Basa l’activitat en l’escenificació d’obres d’autors joves i contemporanis El 1981 constituí l’Escena Alternativa per promoure la investigació teatral i el seu encontre amb altres arts, el resultat de la qual és la creació de la Sala Beckett 1989, espai de representació d’aquest teatre alternatiu

Des de la seva creació, el 13 de febrer de 1986 amb el nom de Serveis de l’Espectacle Focus , ha produït i exportat arreu de l’Estat espanyol més de noranta espectacles de format i estil variats, entre els quals destaca La extraña pareja 1994, que superà els cinc anys en cartellera El 1997 inicià la seva internacionalització amb l’estrena de La verbena de La Paloma , dirigida per Calixto Bieito, al Festival de Teatre d’Edimburg Encarregada de la gestió dels teatres de Barcelona Borràs 1990, Condal 1992, Teatre Principal 1997-2006, conjuntament amb l’empresa Balañà, Teatre Romea 1998,…

Parteix de l’anàlisi del text i inclou la preparació dels actors, la determinació del moviment escènic, la distribució i illuminació de l’espai i la supervisió del vestuari, de la maquinària, etc Tot i l’atenció especial a l’actor i a d’altres elements escènics per part de teòrics com Jules Mesnardière, Sébastien Mercier o Diderot, la concepció moderna de direcció teatral nasqué amb André Antoine, que des del Théâtre Libre 1877-94 portà a la pràctica els postulats naturalistes d’Émile Zola Partint de la concepció unitària del teatre musical de Wagner, Adolphe Appia i Edward Gordon Craig…

Té com a objectius produir i coproduir, des de l’àrea urbana de Girona, espectacles teatrals de primera línia Inicià la seva activitat amb l’estrena el 2007 de Coral Romput , un espectacle dirigit per J Ollé a partir del poema de V Andrés Estellés Treballa conjuntament amb Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya , i forma part, amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Centre d’Arts Escèniques de Reus i el de Terrassa, de la xarxa de producció teatral pública de Catalunya La seva seu, des del 2012, és a la Factoria Cultural Coma-Cros de Salt Ha…

Disposa de dos espais, la sala Juan de la Cruz, situada a l’antiga església, com a lloc d’exhibició, i la sala José Luis Alonso, com a lloc d’assaig i formació artística Una part imprescindible d’aquest organisme semipúblic és el Centro de Estudios y Creación Escénica, que desenvolupa un treball previ, en forma de tallers i cicles d’improvisació, amb els texts que la companyia representa, i també ofereix formació als actors que hi treballen D’entre els collaboradors que han participat en aquest projecte, destaquen Dario Fo, Jacques Lecoq i Marcelo Magni La companyia ha realitzat espectacles…

El 1970 presentà 1789 , una revisió de la Revolució Francesa des de l’òptica popular, continuada per 1793 1972 i L’âge d’or 1975 El 1976 la companyia es dissolgué i el 1979 alguns membres es reagruparen per escenificar una adaptació de Mephisto , de Klaus Mann, seguida els anys vuitanta per un cicle d’obres de Shakespeare adaptades a l’estil teatral oriental Ricard II, Enric IV i Nit de Reis que afavoriren el muntatge d’una obra sobre el sud-est asiàtic Norodom Sihanouk 1985

Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut del Teatre El…

Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín  i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai Escènic Joan Brossa El…

La improvisació constituí una de les característiques principals de la Commedia dell’Arte En les tècniques modernes, hom empra la improvisació de diàleg i accions durant els assaigs com a mitjà d’integració de l’actor en el procés de creació A part de l’ús terapèutic de la improvisació teatral per part de la psicologia moderna com en el psicodrama que popularitzà el psiquiatre nord-americà Jacob Levy Moreno, que ha tingut una notable influència en les tècniques de formació d’actors o en els processos de creació, en els darrers temps s’han popularitzat els espectacles que es plantegen com a…

D’ençà del 1925 s’installà a Madrid i fou la intèrpret de revista més destacada de la postguerra La seva creació més famosa fou Las Leandras