Resultats de la cerca

Fundà, juntament amb el seu marit, Julian Beck , el Living Theatre l’any 1948, que ha estat una de les companyies més influents en l’avantguarda teatral als Estats Units d’Amèrica A la mort de Beck, l’any 1985, la companyia continuà la seva activitat sota la direcció de Judith Malina i Hanon Reznikov L’any 1984 Malina publicà el seu Diary 1947-1957 , on descriu el treball i les idees de Julian Beck

La seva obra descriu els fets de la vida de Londres, com a The Wonderful Year 1603, sobre la pesta, o bé és una acusació directa en contra dels vicis de la seva societat, tal com s’esdevé a The Seven Deadly Sins of London 1606 i a The Bellman of London 1608, escrits moralitzants dins una òptica medieval Conreà la comèdia i la tragèdia Old Fortunatus , 1600 The Shoemaker's Holiday, 1600 Satiromatix , 1602, en contra de Ben Jonson També és remarcable The Honest Whore 1604 Collaborà amb dramaturgs com Midleston, Webster i Ford

Els seus personatges són d’una consistència rotunda, éssers humans que lluiten per assegurar-se la supervivència Descriu espais urbans residuals, provisionalment abandonats, privats de la funció per a la qual foren creats, espais de violenta neutralitat que esdevenen metàfores de la vida Entre les seves obres cal esmentar L’Heritage 1972, que Maria Casares interpretà a la ràdio, La nuit juste avant les fôrets 1977, Combat de nègre et chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la solitude des champs de coton 1987, Retour du désert 1987 i Roberto Zucco 1990, pòstuma

Obtingué un gran èxit amb la seva primera novella, Lord of the Flies ‘El senyor de les mosques’, 1954, faula moral on descriu la lluita per l’existència d’un grup de nois en una illa deserta En les seves obres, d’estil planer i asèptic, mostra una concepció pessimista de la natura humana, dominada per la violència, la por i l’ànsia de poder Altres novelles són The Inheritors ‘Els hereus’, 1955 Pincher Martin 1956, Free Fall ‘Caiguda lliure’, 1959 i la trilogia formada per Rites of Passage ‘Ritus de passatge’, 1980, Close Quarters 1987 i Fire Down Below 1989 Entre les obres…

Es formà sota la influència de Belinskij Les primeres obres són una crítica de la societat El 1853 es relacionà amb la “jove redacció”, i les seves idees eslavòfiles l’apartaren de la crítica social Ne v svoi sani ne sadis ‘No pugis en trineu aliè’ i Ne tak živi kak khočets’a ‘No visquis com et plagui’ Mantingué contactes amb Černičevskij, Dobroljubov i Nekrasov Groza ‘La tempesta’, Vojevoda ‘El cabdill’ i altres obres d’aquesta època són una crítica del despotisme i una protesta social Collaborà en la revista Sovremennik ‘El Contemporani’ i traduí Cervantes, Shakespeare, Goldoni i Diderot És…

La seva obra versa sobre la problemàtica racial, que descriu amb un estil senzill i directe Assolí fama mundial amb les representacions que la companyia The Serpent Players, fundada per ell mateix, feu de les seves obres, entre les quals The Blood Knot 1961, Hello and Goodbye 1966, Boesman and Lena 1969, Sizwe Banzi is Dead 1972, The Island 1972, The Road to Mecca 1984 i A Place with the Pigs 1988 Posteriorment publicà My Children My Africa 1990, Playland  1993, en què donà entrada a una dimensió mítica de la situació política i racial del seu país,  Valley Song  1996,  Sorrows…

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més representatius…

Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver…