Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Hertha Frankel
Teatre
Titellaire i ventríloqua austríaca.
Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya, on el 1945 s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Joham i Arthur Kaps Amb les seves conegudes marionetes collaborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971
Emili Fàbregas i Berenguer
Teatre
Actor i humorista.
Formà part de la companyia de María Guerrero En català fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona A la postguerra entrà al quadre escènic de Radio Nacional a Barcelona, on el 1947 creà, per a l’anual campanya benèfica, el personatge bilingüe del senyor Dalmau , que assolí una inusitada popularitat espècie de senyor Esteve irònic i sentenciós, seguia, amb el locutor Joan Viñas, l’esquema clàssic de l’august i el clown
Thomas Corneille
Teatre
Literatura francesa
Dramaturg, erudit i poeta francès, germà de Pierre.
Advocat a Normandia, seguí el seu germà a París 1622 Destacà com a autor de comèdies, algunes de les quals basades en temes castellans Don Bertrand de Cigarral treta d' Entre bobos anda el juego , de Rojas Zorrilla, Le geôlier de soi-même, Le festin de Pierre basada en Molière, 1667, etc, i tragèdies Timocrate , 1656 La mort d’Hannibal , 1669 Ariane, 1672 Le comte d’Essex , 1678, un llibret d’òpera Circé , 1675 i diccionaris Els contemporanis li atribuïen més facilitat que el seu germà en la construcció teatral Entrà a l’Académie Française el 1685
Ana Mariscal
Cinematografia
Teatre
Nom amb què és coneguda Ana María Rodríguez Arroyo Mariscal, actriu de teatre i cinema espanyola.
Entrà en el món teatral al María Guerrero de Madrid Després de debutar al cinema amb El último húsar 1940 de Luis Marquina, la seva intervenció a Raza 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Francisco Franco, la convertí en una de les estrelles del cinema espanyol de postguerra Fundà la seva pròpia productora, Bosco Films 1950, i dirigí diversos films, entre els quals Segundo López, aventurero urbano 1952, La quiniela 1959, Feria de Sevilla 1960, Occidente y sabotaje 1962, El camino 1963, Los duendes de Andalucía 1965 i El paseíllo 1968 Li fou concedida la Medalla de…
Bernat Garcia
Teatre
Literatura catalana
Cristianisme
Dramaturg.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1759 Després de l’expulsió de l’orde, l’abril del 1767, residí a Ferrara i a Venècia Amb Joan Baptista Colomes i Manuel Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà el drama Tarquino il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita 1786, Gonzalo della Riviera, ossia il giudice del proprio onore 1789 i La zingara 1791-1800 Escriví també la disquisició filosòfica Elogio funebre di un illustre filosofo 1778, una defensa de la…
,
Jaume Casas i Pallerol

Jaume Casas i Pallerol
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir, on conegué l’obra de Clavé Collaborà al diari La Renaixença amb poesies humorístiques i participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres certàmens del Principat És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball entre d’altres, Lo teixidor i Lo jornaler , que acostumà a signar des del 1890 amb el pseudònim Lo Bataner de Manlleu Part de la seva poesia es publicà a Cantarelles 1925 i a La Fira de Molins de Rei , recull inclòs a “Lectura Popular” 1919 Per al teatre d’aficionats escriví la sarsuela en un acte Les bodes de can…
,
Peter Palitzsch
Teatre
Director teatral alemany.
Inicià la seva activitat teatral com a dramaturg a Dresden Debutà, l’any 1949, com a director al Berliner Ensemble de Bertolt Brecht El 1961, durant els assaigs d' El cercle de guix caucasià per al teatre Norsk d’Oslo decidí no tornar a la República Democràtica Alemanya, on s’acabava d’erigir el mur El 1967 fou nomenat director de l’Staatstheater de Stuttgart, que convertí en un dels més interessants de l’RFA El 1972 entrà a formar part del directori dels Städtische Bühnen de Frankfurt, on muntà espectacles com Lear , d’Edward Bond 1972, Solness, el constructor , d’Henrik Ibsen 1978, i Don…
Manuel Lassala i Sangerman
Cristianisme
Teatre
Literatura
Lingüística i sociolingüística
Autor dramàtic i poeta.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 A conseqüencia de l'expulsió de l'orde, l'abril del 1767, s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies en italià, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani Amb els també jesuïtes Joan B Colomes i Bernat Garcia formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Les seves obres tenien sovint una temàtica…
,
Lluís Coquard i Sacristan

Lluís Coquard i Sacristan
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg, autor de comèdies, sainets, etc., molt representats sobretot per grups de teatre no professional.
Delineant i publicitari, guionista i autor de comèdies populars i sainets molt representats, dels quals destaquen, entre d’altres, Amor direcció prohibida 1958, La núvia portava cua 1961, L’estiuet del senyor Martí 1978, No em toquis la flor 1982, La teva dona m’enganya 1989, Avi jove vol companyia 1993, Ens ha caigut la sogra 1995, Casats per amor a la pasta 1999, L’amor entra per la finestra 2003, Un intrús a la família 2005, Un amant de comèdia 2008 i El sofà dels secrets 2008 Escriví teatre infantil Patufet 1964, Juguem tot fent teatre 1971, premi Ciutat de Barcelona…
,
teatre de l’absurd
Teatre
Moviment teatral de límits més aviat confusos, els orígens del qual cal cercar potser en l’experiència kafkiana i en certs aspectes del superrealisme i de l’existencialisme.
Bé que donat a conèixer a França — La cantatrice chauve 1950 i Les chaises 1956 de Ionesco, L’invasion 1950 d’Adamov, En attendant Godot 1953 de Beckett, etc— enclou autors molt diversos i que mai no han estat considerats com formant escola, però que són identificables en el propòsit de destruir les convencions de la tècnica escènica i per mostrar sovint la lluita inútil de l’home en intentar de comprendre la irracionalitat d’allò que el volta Aconseguí la màxima influència al final dels anys cinquanta, amb l’aparició de les primeres obres de Harold Pinter, d’Edward Albee, etc, que malgrat…