Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Bolonya i pioner del Nuovo Teatro, experimentà en el camp teatral La dècada de 1970, la seva activitat teatral s’articulà al voltant del que anomenà  teatro vagante , com un concepte d’animació teatral que anava per les escoles per tal d’arribar a tot arreu i obert a la participació del públic infantil En aquesta mateixa línia, l’any 1973 realitzà un projecte teatral collectiu al voltant d’una escultura que representava un cavall blau, en el qual participaren pacients i personal sanitari de l’hospital psiquiàtric de Trieste, utilitzant múltiples tècniques…

Incorporat més tard al Deutsches Theater, aquest reeixí sobretot sota la direcció de Max Reinhardt i d’Erwin Piscator, amb creacions collectives de caire polític Quan aquests directors se n'anaren en sofrí el desenvolupament posterior de l’organització El 1939, amb el nazisme, la companyia fou dissolta Entre el 1969 i el 1978 tingué una nova edat d’or sota la direcció de Benno Besson, Manfred Karge i Matthias Langhoff Els darrers anys de l’RDA el local fou convertit en seu dels congressos del partit comunista Amb la reunificació d’Alemanya s’experimentà un renaixement sota la batuta de Frank…

Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al s XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició 1741 i aprofitant…

Llicenciat en matemàtiques i doctor en filosofia, és professor de dramatúrgia i d’història del pensament a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i fundador del collectiu teatral El Astillero Autor de diverses obres, com Más ceniza 1992 —premi Calderón de la Barca—, forma part de la fornada de dramaturgs espanyols que irrompé durant els anys noranta amb la voluntat explícita de retornar al teatre de text, sota una perspectiva contemporània que experimenta noves possibilitats de significació del discurs textual També ha traduït texts com La visita de la vieja dama…

Després de cursar art dramàtic a la Central School of Speech and Drama de Londres 1947-51, fundà el Cockpit Theatre Club, inspirant-se en la tradició elisabetiana del segle XVI, on experimentà diversos muntatges en un espai obert Els anys 1953-56 exercí la docència a la Central School, mentre escrivia obres teatrals de marcat caràcter experimental, una de les quals, The Sport of My Mad Mother 1956, guanyà el premi anual de L’Observer tot i que fou retirada poc després de l’estrena pels atacs de la crítica i el públic Feu també versions de Čekhov i d’Ibsen que aconseguiren un…