Resultats de la cerca

Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838 Publicà poemes de circumstàncies a El Vapor  i El Guardia Nacional  i, després de l’exili passat a Cadis per les seves idees liberals, on tractà l’actor José Valero, escriví Amor de hombre 1851 i un dels èxits més importants de l’escena del seu temps, Flor de un día 1851, que tingué continuïtat a Espinas de una flor 1852, drames renovadors de la línia liricosentimental, novellats el 1862 per Manuel Angelon Estrenà més de vint sarsueles, originals o adaptades, entre les quals destaquen Tres para una 1853, amb…

Molt influït pel Duque de Rivas, García Gutiérrez, Hartzenbusch, Monti i Manzoni, l’interès de la seva producció està principalment en el sentit nacional que reflecteix el moment històric que li tocà de viure Entre els seus poemes destaca Profecía de Guatimoc , i entre les obres dramàtiques, La Capilla 1837 i Muñoz, visitador de México 1838

Vida i obra Germà d’ Eduard Marquina i Angulo  i pare del dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de La Publicidad  1906, La Veu de Catalunya i El Imperial  de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia  1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle,  i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel…

Fill de Josep Robrenyo i Tort La dècada de 1830-40 arribà a l’Havana, on féu d’actor i escriví diverses obres El 1841 debutà al Teatro Tacón, on estrenà La carcajada Amb els seus germans Francesc i Daniel constituí el 1842 una companyia dramàtica espanyola que introduí la sarsuela a Cuba amb l’estrena d' El duende 1853 Facilità l’arribada a Cuba d’actors i actrius reconeguts com Matilde Díez i Manuel Catalina Fundà a l’Havana el Teatro Variedades 1860 i l’Ariosa 1868 i recorregué tota l’illa i diversos països llatinoamericans amb la companyia Entre les seves obres…

Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901 Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes El 1914 s’establí a Santiago de Cuba, on ja vivien els seus germans Isidre i Sebastià Decorà el Centre Català de l’Havana i els establiments de les cases comercials Vidal Hnos i Cauto y Cía També restaurà la pintura de l’església de la Santíssima Trinitat i, a l’Havana, exposà la seva obra i pronuncià diverses conferències sobre art El 1920 tornà a Barcelona hi féu decoracions i també a Nova York, on es…

Dotat tant per als personatges còmics com per als seriosos, el 1957 obtingué l’Oscar a la millor interpretació per The Bridge on the River Kwai , el 1958, el premi del Festival de Venècia per The Horse's Mouth i el 1979, un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera Intervingué també, entre altres pellícules, en Kind Hearts and Coronets 1949, The Lavender Hill Mob 1951, The Lady Killers 1956, The Swan 1956, Our Man in Havana 1959, Lawrence of Arabia 1961, Doctor Zhivago 1965, Cromwell 1970, Brother Sun, Sister Moon 1972, Hitler, the Last Ten Days 1973, Star Wars 1977, 1980,…

Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge

El 1944 es traslladà a Buenos Aires, on actuà i dirigí diverses companyies de teatre El 1988 creà a l’Havana l’Escuela Internacional de Teatro de la América Latina y el Caribe i, des del 1996 fins a la seva mort, dirigí el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires D’entre les obres que escriví es destaquen La peste que viene de Melos 1956, Historias para ser contadas 1957 —la seva obra més difosa i representada—, Túpac Amaru 1957, El jardín del infierno 1959, Milagro en el mercado viejo 1963 i Heroica de Buenos Aires 1966 —aquestes dues darreres premi Casa de las Américas—, Un…

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques…

Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i…