Resultats de la cerca

Començà la seva trajectòria professional amb collaboracions a revistes satíriques argentines El 1962 es traslladà a París, on collaborà al Nouvel Observateur a partir del 1968 De la seva obra dramàtica cal esmentar la Journée d’une Reveuse 1968, L’homosexuel ou la difficulté de s’exprimer 1974 i La nuit de Madame Lucienne 1985 Escriví també novelles i narracions on és constant la presència d’un humor absurd i corrosiu

Pel fet de saber coses que els personatges no saben, hom es veu d’alguna manera en posició de superioritat respecte a allò mostrat a la ficció La ironia dramàtica, doncs, acompleix una funció de distanciament, ja que pot trencar la illusió teatral fent notar d’alguna manera la presència de l’autor i posar en dubte les veritats enunciades pels personatges Alhora, pot servir per incrementar la tensió dramàtica en implicar l’espectador intellectualment respecte al desenvolupament de la trama 

Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà

Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec Domènec Reixach…

Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623 Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i alegre, de final feliç En…

Dedicat a les arts escèniques, se celebra a les ciutats de Girona i Salt, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre Creat l’any 1992, inicialment amb el nom de Festival Temporada Alta, per Bitò Produccions, el seu creixement ha estat constant Amb els anys, ha esdevingut una referència cultural important a Catalunya, ja que actua com a porta d’entrada del millor teatre internacional del moment, a més de complementar la programació amb una fórmula que garanteix la presència de les produccions catalanes més destacades a cada temporada i també la dels nous talents La programació, àmplia i…

Estudià a l’Institut del Teatre 1957-60, debutà professionalment, el 1957, a la companyia JCastillo-Escalona Durant els anys seixanta treballà en les companyies d’Adolfo Marsillach, Alejandro Ulloa, Maria Matilde Almendros, Francisco Vals, Pau Garsaball, Mario Cabré, Josefina Güell, Enric Guitart i Joan Capri, i en les companyies titulars dels teatres Romea, Candilejas, Alexis i Windsor El 1968 s’installà a Madrid contractat per José Bódalo Durant l’estada a Madrid alternà el treball al teatre, on estrenà, entre d’altres, La Fundación , d’ABuero Vallejo direcció de José Osuna,…

L’obra està estructurada en breus quadres escènics independents sis són adaptacions teatrals de contes del recull Ariadna al laberint grotesc , una versió reduïda i versificada de Primera història d’Esther , i diverses interpolacions poètiques procedents sobretot de Les cançons d’Ariadna , algunes simplement recitades, altres acom­panyades d’una actuació mímica No sols l’univers de Sinera Arenys de Mar queda ben representat amb personatges com la borratxa apedregada pels vailets del poble, el jove obrer víctima d’un accident laboral o una família de grans navegants en decadència sinó també…

El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que visità àdhuc…

Hom creu que, en ocasió d’una ambaixada romana a Cartago, fou comprat com a esclau i dut a Roma, on residí a casa del senador Terenci Lucà, el qual li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat l’afranquí També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions Així suscità l’enveja i l’enemistat dels seus collegues, però ell, content amb l’aprovació que trobava en el seu cercle d’homes eminents, es dedicà al treball dramàtic i escriví sis comèdies, que foren estrenades entre els anys 166 i 160 aC…