Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Off-Broadway
Teatre
Terme sorgit després de la Segona Guerra Mundial per indicar un moviment teatral inconformista, experimental i renovador, més atent al compromís ètic i estètic que als imperatius crematístics, establert a l’East Side de Nova York, en oposició al teatre comercial nord-americà centralitzat al carrer novaiorquès de Broadway.
Durant els anys seixanta fou desplaçat pel moviment més radical de l’Off-Off Broadway, constituït per grups com el Living Theatre , el Cafè La Mama , el Bread and Puppet o l' Open Theatre 
Vsevolod Emil’evič Mejerkhol’d
Teatre
Actor i director de teatre rus.
El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador Es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista Acusat de formalista, fou empresonat i deportat Entre les seves realitzacions cal destacar Pelléas et Mélisande , de Maeterlinck 1907, Don Juan , de Molière 1910 i Revizor ‘L’inspector’, de Gogol 1937
Rafael Riera i Vidal
Economia
  Política
  Teatre
Comerciant, director de teatre i polític.
El 1904 emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Guantànamo El 1915 fundà, amb el seu cosí Antoni Àrias i Vidal, l’empresa Riera y Cía, dedicada a la fabricació de maletes, baguls i matalassos Afeccionat a la música i al teatre, fou director d’una companyia de sarsuela que actuava en el Teatro Vista Alegre de Santiago de Cuba 1916 Fou soci fundador del Blok Nacionalista Cathalònia 1911 i membre del Catalunya Grup Nacionalista Radical
Vsevolod Emil’evič Meyerhold
Teatre
Actor i director de teatre rus.
Inicià la seva carrera en el Teatre Artístic de Moscou 1902 El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador i a qui tractà personalment a París l’any següent Després de la revolució del 1917 es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista L’originalitat que intentà d’introduir se li girà en contra fins al punt que, acusat de formalista, el privaren de treballar 1938 i fou empresonat i deportat…
Alfons Flores i Tarrés
Teatre
Escenògraf.
Començà la seva carrera professional com a escenògraf el 1978 amb el muntatge de La zapatera prodigiosa de Federico García Lorca a càrrec del grup de teatre GAT, del qual és cofundador Entre d’altres, ha treballat amb creadors escènics de gran renom internacional que es caracteritzen per un radical segell visual en els seus muntatges, com ara La Fura dels Baus  Quartett , de Luca Francesconi, Le Grand Macabre , de György Ligeti o Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny de Kurt Weil i Bertolt Brecht o Calixto Bieito  Don Giovanni de W A Mozart, Macbeth , de William Shakespeare o…
Francesc Madrid i Alier
Literatura catalana
  Periodisme
  Cinematografia
  Teatre
Escriptor, periodista i dramaturg.
Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal  Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles…
, , 
Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Folch i Torres
© Fototeca.cat
Literatura
  Teatre
Novel·lista, narrador i autor teatral.
Vida i obra Participà en diversos certàmens literaris, i aconseguí nombrosos premis, entre d’altres la flor natural als Jocs Florals de Sants 1901 i, el 1904, la Copa del Consistori i els dos accèssits als de Barcelona El conjunt de narracions que hi anà presentant, les recollí el 1908 al volum intitulat Anímiques  La seva primera novella, d’estil naturalista i de tipus psicològic, Lària 1904, primer premi del concurs de novella de la Biblioteca Popular de L’Avenç  imita l’estil i l’ambientació rural de la narrativa de Víctor Català Posteriorment, amb un caràcter didàctic que mantingué en…
, 
Josep Amich i Bert
Cinematografia
  Periodisme
  Teatre
  Literatura catalana
Comediògraf, cineasta i periodista, que utilitzà el pseudònim d’Amichatis.
Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa  Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora  També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la…
, , 
Rodolf Sirera i Turó
Teatre
  Cinematografia
  Literatura catalana
  Entitats culturals i cíviques
Autor teatral, guionista i gestor cultural.
Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera  El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana  Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…
, 
Joan Brossa i Cuervo

Joan Brossa
Arxiu MACBA (CC BY-SA 2.0)
Teatre
  Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Fill d’un gravador, el 1936 s’allistà a l’exèrcit republicà i lluità en el front de Lleida D’aquests anys són els primers escrits, en els quals ja apareixen alguns dels elements recurrents de la seva obra posterior, com són la militància d’esquerra i catalanista Acabada la guerra fou obligat a fer el servei militar en l’exèrcit franquista a Salamanca En tornar a Barcelona, es guanyà la vida com a gravador i venedor de llibres Llegí Freud, s’interessà per l’automatisme psíquic, i començà a escriure imatges hipnagògiques La coneixença de JV Foix , que li aconsellà de practicar el sonet,…
,