Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Antoni Altadill i Teixidó
Literatura
Periodisme
Teatre
Novel·lista, dramaturg i periodista en llengua castellana.
Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat…
,
Miquel Estorch i Siqués
Literatura
Història del dret
Teatre
Advocat i escriptor.
Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i exercí el càrrec de…
,
Pasqual Esclapers de Guilló
Historiografia
Literatura
Teatre
Historiador, escriptor i llibreter.
La seva obra més important és Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del…
, ,
Francesc Camprodon i Safont
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838 Publicà poemes de circumstàncies a El Vapor i El Guardia Nacional i, després de l’exili passat a Cadis per les seves idees liberals, on tractà l’actor José Valero, escriví Amor de hombre 1851 i un dels èxits més importants de l’escena del seu temps, Flor de un día 1851, que tingué continuïtat a Espinas de una flor 1852, drames renovadors de la línia liricosentimental, novellats el 1862 per Manuel Angelon Estrenà més de vint sarsueles, originals o adaptades, entre les quals destaquen Tres para una 1853, amb…
,
Gabriel Cortès i Cortès
Literatura catalana
Política
Historiografia catalana
Teatre
Escriptor, historiador i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet —en publicà una quinzena—, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàtic Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959 premi…
, ,
Emilio Gutiérrez Caba

Joan Manel Serrat i Emilio Gutiérrez Cava
© Fototeca.cat
Teatre
Actor castellà.
Fill i germà d’actors, s’inicià en el teatre universitari de Madrid, on estudià filosofia El 1962 debutà professionalment amb la companyia de Lilo Murati, i el 1968 fundà la seva companyia teatral amb María José Goyanes El 1963 participà en el primer rodatge cinematogràfic, Nueve cartas a Berta de Basilio Martín Patino D’aleshores ençà ha rebut nombrosos premis per les seves interpretacions teatrals i cinematogràfiques Participà en muntatges teatrals com La verdad sospechosa , dirigida per Pilar Miró, El sí de las niñas de Moratín, dirigit per MNarros 1996, o La mujer de negro 2000, una…
Venceslau Ayguals d’Izco

Venceslau Ayguals d’Izco
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, prosista didàctic i dramaturg.
Vida i obra D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades Parent d’Antoni de Gironella, a El Vapor prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores 1834 com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques La Risa , 1843-44 El Dómine Lucas , 1844-46, entre d’altres, novelles i llibres divulgatius i didàctics Impulsà la novella de fulletó amb l’edició de traduccions de…
,
Mireia Ros
Cinematografia
Teatre
Actriu i directora.
Vida Actriu de cinema, teatre i televisió, inicià la seva carrera en cintes eròtiques d’Ignasi F Iquino Los violadores del amanecer , 1977, Enrique Guevara Una loca extravagancia sexy , 1977 i Jaime Jesús Balcázar Inés de Villalonga, 1870 , 1979 Protagonitzà Alícia a l’Espanya de les Meravelles 1977-78, Jordi Feliu en català el 1984 i interpretà papers rellevants en els llargs Sus años dorados 1980, Emilio Martínez-Lázaro Berlín Blues 1987-88, Ricardo Franco i Hay que zurrar a los pobres 1991, Santiago San Miguel També ha actuat en les sèries o pellícules Animales de compañía 2008, …
Francisco Martínez Soria
Paco Martínez Soria
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral, més conegut com Paco Martínez Soria.
Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…
,
Aurora Redondo i Pérez
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…
,