Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
wajang
Teatre
Nom donat al teatre tradicional javanès.
Sorgí cap a la fi del segle VIII a l’illa de Java, des d’on s’estengué a les altres illes de la Sonda fins a Timor i a la península de Malaca Inicialment consistia en la projecció d’ombres sobre una superfície plana, mitjançant uns titelles o wajang de cuir retallat wajang kulit , representats de perfil i amb una fesomia molt característica que permetia de reconèixer els diferents personatges tradicionals Eren moguts per un o per diversos narradors o dalang , que afegien també eines, armes, cavalls, etc, a les ombres projectades i dirigien alhora la música de gamelan que sol…
teatre ‘in-yer-face’
Teatre
Corrent teatral teoritzat pel crític britànic Aleks Sierz.
Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre British Drama Today 2001, que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador…
Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona
Teatre
Festival de teatre.
Sorgí durant la primavera del 1973 amb el nom provisional de “Teatre de Titelles” i fou organitzat pel departament de titelles i marionetes de l’Institut del Teatre En la tercera edició prengué el nom de Festival Internacional de Titelles de Barcelona, i, d’aleshores ençà, ha anat consolidant-se com a certamen específic a l’Estat espanyol i a l’estranger Mostra d’això és la gran diversitat de companyies que hi participen, amb espectacles provinents de fins a trenta països distints L’oferta d’activitats del festival no tan sols preveu la representació d’espectacles de teatre visual i de…
Monti & Cia.
Teatre
Companyia de pallassos de circ fundada per Joan Montanyès, Monti, i Oriol Boixader, Oriolo, el 1996.
Es proposà de redescobrir els orígens del clown per a actualitzar-ne els continguts amb una dramatúrgia sempre molt acurada, però preservant la seva tradició dels papers tradicionals dels diferents pallassos august, clown , contraaugust, etc i les seves entrades De la collaboració amb Tortell Poltrona, Jango Edwards i Leo Bassi, entre d’altres, sorgí el primer espectacle de la companyia, Clàssics 1996 A partir d’una dramatúrgia de Guillem-Jordi Graells i sota la direcció de Josep Maria Mestres, un any més tard s’estrenà al Grec Klowns premi especial de la Crítica de Barcelona,…
Gil Vicente
Portada de la primera edició (1562) de les obres de Gil Vicente
© Fototeca.cat
Teatre
Autor dramàtic portuguès.
Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i…
Samuel Beckett
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg irlandès.
D’origen burgès, estudià al Trinity College, de Dublín L’any 1937 s’installà a París, i durant la guerra participà en la resistència La seva obra, escrita en les llengües anglesa i francesa, fou guardonada el 1961 amb el premi Formentor i el 1969 amb el premi Nobel És autor de les novelles Murphy 1938, Molloy 1951, Malone meurt 1951, Watt 1953, L’innommable 1953, Comment c'est 1961, Imagination morte imaginez 1966, Ill Seen, Ill Said 1982, dels contes Le dépeupleur 1971, Compagnie 1980, de les obres teatrals En attendant Godot 1953, Fin de partie 1957, Happy Days 1960, Play 1963, Not I 1973,…
El Molino

El Molino
© Bopbaa / Eva Serrats
Teatre
Teatre i cafè concert de Barcelona, situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel.
Fou construït damunt el solar d’una guingueta anomenada La Pajarera, on, a la darreria del segle XIX, s’oferien espectacles de varietats Inicialment ~1909 s’anomenà Petit Palais més tard, Petit Moulin Rouge, i, des del 1916, Moulin Rouge El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual Fou molt popular a diversos nivells socials pels seus espectacles de tipus eròtic El 1957 hom hi filmà El último cuplé , de Juan de Orduña El 1997, la fallida de l’empresa propietària, New Mill, provocà el tancament del local Al juliol del 2008 s'iniciaren els treballs de recuperació i renovació del local per…
Rafael Duran i Domenge
Teatre
Director i autor.
Es formà com a director escènic a l’Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona L’any 1993 fundà la companyia La d’Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l’escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani S'ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible, que transcendeix les actituds estàndard que s’utilitzen en la vida real i que s’empara d’un humor que mai no empra els ressorts còmics tradicionals Ha treballat…
mim
Teatre
En teatre grec i llatí, comèdia curta festiva i realista.
Solia tenir poques escenes i pocs personatges i no hi havia intervenció del cor l’estructura, segons sembla, fou creada per Sofró de Siracusa segle V aC són conservats fragments de mims seus i d’Herodes, entre els grecs, i de Dècim Laberi i Cneu Matius, entre els romans El caràcter satíric que tenia entre els grecs esdevingué grotesc amb els romans Representava sàtires polítiques, religioses, de costums o paròdies literàries, amb acompanyament de cant Similar a l'atellana en molts aspectes tipus característics, diàlegs enginyosos, etc, se'n diferenciava en la manca d’ús de màscares i en el…
pastorets
Escena dels pastorets, segons la representació de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Teatre
Folklore
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca.
Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot Aquesta…