Resultats de la cerca

S’inicià en l’equip del Grup d’Empreses Seat de Barcelona 1975, i posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1983-86, pel Club Nike 1986-89 i la Unió Colomenca d'Atletisme 1995-2000 Fou campió de Catalunya júnior de 5000 m en pista a l'aire lliure 1976 i absolut de 1500 m en pista coberta 1978, de 5000 m en pista a l'aire lliure 1984, 1986 i de marató 1986, i encapçalà el rànquing absolut de Catalunya en la prova dels 10000 m llisos en pista a l'aire lliure 1983, 1984 i 1986 També aconseguí la tercera posició en categoria sènior de la Cursa Jean Bouin 1983, al Campionat d’Espanya absolut…

Fundat el 1932, nasqué com a secció d’atletisme de l’Agrupació Excursionista de Granollers Després de la Guerra Civil es vinculà a l’Esport Club Granollers, conegut com a Club Deportiu Granollers Utilitzà el camp de futbol del club per als entrenaments fins que el 1957 es construí una pista d’atletisme a la zona esportiva municipal Més endavant fou inclòs com a secció del Club Balonmano Granollers i els anys seixanta creà el Cros Internacional Ciutat de Granollers Durant la dècada de 1970 es constituí com a entitat independent El 1976 es construí una nova pista de material sintètic,…

Membre del FC Barcelona, fou juntament amb Pere Prat un dels millors especialistes de les curses de fons a mitjan dècada de 1910 Guanyà els dos primers Campionats d’Espanya de camp a través per equips representant Catalunya 1916, 1917 En el camp individual, fou segon 1916 i quart 1917 També es proclamà campió de Catalunya dels 5 000 m llisos 1916 El 1915 fou segon del rànquing espanyol dels 5 000 m llisos i el 1917, segon dels 10 000 m

Plusmarquista mundial de salt d’alçada 2,45 m, fou campió olímpic a Barcelona 1992, campió del món a Stuttgart 1993, segon al Mundial de Tòquio 1991 i segon al de Göteborg 1995 El 1993 rebé el premi Príncipe de Asturias, i el 1994, el premi de la Comunitat Iberoamericana d’Esports Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 patí una lesió que l’obligà a retirar-se de la competició

S’inicià el 1951 al CN Barcelona, amb Nemesi Ponsati com a responsable Posteriorment, s’entrenà amb Clemente Ruíz de Porras i s’incorporà al FC Barcelona 1956 Fou quatre vegades campió de Catalunya en 400 m 1955-58 i una en decatló 1956 També assolí dos títols estatals de 400 m 1956, 1957, tot i que el segon li feren retornar perquè, segons els responsables federatius, havia optat per la nacionalitat alemanya del seu pare i, per tant, el títol havia de ser per al segon classificat Tot i això, fou més d’una desena de vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs…

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya i segon en el rànquing espanyol l’any 1957

Membre del Reial Club Deportiu Espanyol i del Club Natació Barcelona, es proclamà campió de Catalunya d’aquesta especialitat l’any 1968, i aconseguí el segon lloc el 1969

Membre del Club Esportiu Europa, guanyà el Campionat de Catalunya dels 800 m i els 1500 m 1920, a la vegada que fou tercer en el rànquing espanyol dels 800 m i segon en el dels 1500 m

Fou tres vegades campió de Catalunya de llançament de javelina 1989, 1992, 1993, prova en la qual establí el rècord català 1993 Fou campió d’Espanya júnior i promesa, i segon classificat absolut 1991 Es retirà el 1995 per una lesió al genoll

Fou dos cops campió d’Espanya de 10 km marxa 1933, 1934, i primer en el rànquing espanyol dels 5 i els 10 km marxa 1933, 1934 i segon en els 20 km 1935 El 1933 fou recordista català dels 3, 5 i 10 km marxa