Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
la Torre d’en Lloris
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), al N del terme, al límit amb el de l’Énova (Ribera Alta), a la dreta del riu d’Albaida, prop de la confluència amb el de Barxeta.
Les seves terres són regades amb la séquia de la Torre d’en Lloris El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s’hi erigí una parròquia Santa Maria, amb Miralbò com a annex L’església parroquial és dedicada actualment al Roser Antic lloc de moriscs 42 focs el 1609, en fou el darrer senyor el duc d’Almodóvar Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857
Alboi
Poble
Poble del municipi del Genovés (Costera), situat a la dreta del riu d’Albaida (a l’indret on hi ha l’assut de la séquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d’Albaida.
Era un municipi agregat al Genovés el 1845 Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la collegiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574 actualment agregada al Genovés
Castells
Poble
Poble (1.530 m alt.) del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), a l’antic terme de Taús, situat en un lloc rocós i solcat per diverses torrenteres que aboquen al riu Major.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Pertanyia al vescomtat de Castellbò
Castellciutat

Vista aèria de la vila de Castellciutat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.
Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les forces…
Gramós
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell).
És situat a la vall d’Elins, a l’esquerra del riu de Pallerols, dins l’antic terme de la Parròquia d’Hortó La parròquia Sant Lleïr és esmentada ja el 839
la Guàrdia d’Ares
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat en un turó, a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia .
L’església de Sant Esteve, romànica, depèn de la de Taús. Fou municipi independent fins el 1972; actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L’antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d'Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.
la Bastida d’Hortons

Vista de la torre del castell de la Bastida d’Hortons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 950 m d’altitud, a l’esquerra del barranc de Pedralapenya i a l’esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí.
S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
el Ges

El petit nucli de Ges enlairat a la serra del Cadí (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a 1153 m d’altitud, damunt un contrafort septentrional de la serra de Cadí.
Consta l'existència d'un castell, cap a finals del segle XIII, per a controlar un dels accessos a la Vall de La Vansa L’església de Sant Julià depenia de la parròquia de Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Fou de la jurisdicció del capítol d’Urgell A l'edat mitjana, el temple estava situat als peus del poble Es poden contemplar els vestigis de l'antiga església romànica integrada al conjunt del cementiri de la població L'església actual seria resultat d’una reforma possiblement del segle XVIII El poble va pertànyer al municipi de Cerc fins el 1970
Ossera

Ossera, a la Vansa (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), aturonat a 1 250 m alt., a l’interfluvi de la vall d’Ossera i el torrent de la Collada, al vessant N del coll de Vernús, al massís de Port del Comte.
Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina