Resultats de la cerca

Havia pertangut a la baronia del bisbe de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església testimoniada el 1451, dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases el 1863 començà a tenir culte regular El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església s’Aranjassa i sa Casa Blanca formen part de la seva demarcació

El lloc és esmentat ja al s XIII com a dependent de Sencelles L’església el Carme fou construïda en 1768-70 i ampliada en 1909-10 El 1948 s’hi establiren les germanes de la caritat

Situat damunt un turó a l’E del terme, a 1 km de sa Cabaneta, cap efectiu del municipi És conegut per la seva tradició d’olleries i gerreries, que durant el s XIX arribaren a trenta ara només en queden set en actiu, algunes de les quals fabriquen els típics siurells Hi adquirí importància la fabricació de pebre, la dessecació del qual, a la façana de les cases, dóna una nota característica a la tardor té també anomenada la indústria local de coets festius L’església el Carme, neogòtica, dissenyada i construïda per Bartomeu Ferrà entre el 1875 i el 1878, esdevingué vicaria in capite el 1913 i…

A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites drassanes La…

A la vora esquerra del torrent, s’estén l’horta i veïnat des Camp de sa Mar El 1342 existia ja el santuari de Santa Catalina, fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort Jaume I, enemistat amb ell, hauria prohibit que cap vaixell l’acceptés com a passatger per a retornar a Barcelona i, així, hauria fet el viatge damunt la seva capa El 1399 fou atorgat per Martí I el privilegi de poder-hi desembarcar blat i altres queviures Al peu del promontori es formà el barri de pescadors amb l’església de Sant Ramon de Penyafort, existent ja al s XVI i a la punta de sa Creu fou installat un far El…

Era una alqueria d’origen islàmic que, per parcellació, donà lloc a l’actual agrupament, testimoniat ja al s XV el 1595 tenia 12 cases L’església Sant Ramon Llull fou construïda en 1765-69 després d’un intent frustrat en 1699-1702 i erigida en parròquia Santa Maria el 1913

Té l’origen en la parcellació de la possessió de son Cortei a la fi del s XVIII hi havia ja 448 habitants L’església de la Concepció vicaria in capite des del 1810 és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubio i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra, establert prop del poble, a la possessió de Conques Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d’una cobla popular que s’hi refereix, des del 1961 s’hi celebra, anualment, un certamen parroquial de poesia

L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà

L’església depèn de la de Boixar La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó Pertangué al monestir de Benifassà Al segle XVII, durant la guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses Municipi fins el 1972, fou annexat a la Pobla

Fou una antiga alqueria islàmica És parròquia independent des del 1913