Resultats de la cerca

El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla L’església parroquial Sant Pere, refeta al s XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou

L’església de Sant Pere de Torres, que depèn de la parròquia d’Estamariu, és situada a la part inferior de la població És d’una sola nau, capçada per un absis semicircular sobre la façana de ponent es dreça un petit campanar d’espadanya i al seu davant hi ha un porxo Exteriorment es cobreix amb un teulat de llicorella de doble vessant Sobre el poble hi ha restes de l’antic castell de Torres Tradicionalment, la festa major s´ha celebrat al setembre

La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle…

És situat a 1280 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alós o de Salau Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aula, es troben les bordes d’Alós L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda Alós d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839

Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’…

Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom

Apartada de les cases, en un indret més elevat, s’alça l’església parroquial de Sant Pere, romànica segle XII, d’una nau i porta amb arquivoltes, columnes i quatre capitells A l’interior es conserva un sarcòfag medieval de pedra Dominant la població, hi ha els vestigis d’una torre medieval de base circular, possiblement de la fi del segle XI o inicis del XII Aquesta torre és al centre d’una estructura semicircular considerada el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans …

Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment

Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir  

Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al…