Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Sant Martí de Torroella
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble (230 m alt.) i antic cap del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), al qual donava nom, a l’esquerra del Cardener.
El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu El poble de Sant Martí de Torroella perdé les funcions de capitalitat històrica del terme l’any 1905, en traslladar-se la seu del municipi al nucli urbà de Sant Joan És un poble de cases disperses, amb un petit nucli aturonat a l’esquerra del Cardener entorn de l’església parroquial, dedicada a sant Martí de Tours L’origen del nom s’ha de cercar en una petita torre de vigilància sobre el gual del riu, situada aproximadament a l’indret que hom…
Granyanella
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble que dóna nom al municipi de Granyanella (Segarra), situat en un turó a 501 m.
Format a redós del vell castell de Granyanella, del qual només queden restes, a les afores del nucli hi ha l'església parroquial dedicada a sant Salvador, construïda al segle XVII sobre les restes de l'església romànica
Castelladral
© C.I.C. Moià
Poble
Poble i antic cap del municipio de Navars (Bages), al qual donà nom fins abans del 1960.
És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el…
Capsec
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al qual donà nom fins al començament del segle XX.
És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec , que aflueix a la riera de Bianya, per l’esquerra, prop de l’antic hostal de Capsec L’església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon
Castell d’Aro
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom
Pierola
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Hostalets de Pierola (Anoia), vora la riera del seu nom, al sector central del terme.
Fins l’any 1987 donà nom al municipi
Santa Seclina
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Caldes de Malavella (Selva), al SE del terme, als contraforts septentrionals del puig Ventós.
L’església parroquial és dedicada a la santa que li dóna nom
Tregurà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró.
És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere…
Clarà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Torredembarra (Tarragonès), prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i de l’antic castell de Clarà
, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057.
L’antiga torre de Clarà , esmentada al s XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra
Claverol
Poble
Poble (768 m alt.) del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera, dalt el turó que coronava l’antic castell de Claverol
, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol.
Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals