Resultats de la cerca

El llinatge Vallgornera després marquesos de Vallgornera, esmentat ja al s XI, tingué en feu el castell de Vallgornera , que havia format part del comtat d’Empúries En resta un gran casal amb dues torres de defensa

És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener , entre les rieres d’ Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix , que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el…

Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, formà part del terçó de Marcatosa La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana L’església parroquial de SantPere conserva un absis i una pica baptismal romànics Dins l’antic terme hi ha els pobles d'Aubèrt, Montcorbau i Mont Els pocs documents que l’esmenten entre els anys 1278 i 1316 li diuen Bella, Bela, Bellano i Betlano En el plet de 1312 per recuperar la Vall d’Aran, el procurador del rei catalanoaragonès presentà duos libros seu missales…

El lloc donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir, annexa de la de Sant Esteve de la Sarga Al cim de la població es dreça un bell casal d’aspecte senyorial Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató Pertangué després al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Acard de Mur prengué la fortificació de Castellnou El 1428, a causa d’un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era despoblat des de feia deu anys Després de la…

Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a Bernat III…

El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu El poble de Sant Martí de Torroella perdé les funcions de capitalitat històrica del terme l’any 1905, en traslladar-se la seu del municipi al nucli urbà de Sant Joan És un poble de cases disperses, amb un petit nucli aturonat a l’esquerra del Cardener entorn de l’església parroquial, dedicada a sant Martí de Tours L’origen del nom s’ha de cercar en una petita torre de vigilància sobre el gual del riu, situada aproximadament a l’indret que hom…

És la població més antiga de la vall de Querol ja esmentada al segle IX, de la qual esdevingué el centre El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol , que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745

Originàriament fou una masia, de la parròquia de Valldaneu, que havia pertangut fins al 1376 al monestir de Santa Maria de l’Estany, i al costat de la qual es trobaven ja al s XVI uns molins drapers i fariners i un hostal L’estació del ferrocarril, una modesta industrialització i la transformació, sota la influència d’Aiguafreda, en lloc d’estiueig ha produït l’actual desenvolupament

Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del duc de Gandia Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 90 famílies L’església parroquial de Sant Cristòfor depengué de la del Real de Gandia i de la de Benirredrà

Es troba a l’esquerra del Girona, aigua avall de Mira-rosa Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs Lloc de moriscs de la fillola d’Ondara, tenia 22 focs el 1609