Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Pradell de Sió
Poble
Poble del municipi de Preixens (Noguera), a la dreta del Sió, a la zona de regadiu del canal d’Urgell.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de les Ventoses L’antic castell de Pradell és anterior al s XV, molt reformat el 1738, que fou convertit en lloc de residència La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set el 1381 n'era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef
la Pinya

L’església de Santa Maria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al coster oriental del pla, vora la carretera.
Centrat per l’església parroquial de Santa Maria esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll l’edifici, romànic, ha estat molt reformat el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca El lloc formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs
Vilarig
Poble
Poble del municipi de Cistella (Alt Empordà), situat al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Vilarig, que aflueix amb la de Cistella al riu Manol.
El lloc és esmentat ja el 978 i la parròquia de Sant Martí a mitjan s XII El castell de Vilarig , molt reformat als s XVI-XVII, és un notable edifici de planta quadrangular, amb restes de l’antic vall i notables portes i finestres i altres elements de l’antiga fortificació És esmentat ja al s XV, i inicialment en foren senyors els Vilareig , que a l’inici del s XVII enllaçaren amb els Lanuza
Castellnou de Montsec

Vista del nucli de Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
© C.I.C.-Moià
Poble
Poble (1.027 m alt.) del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve, situat demunt el serrat de Castellnou
(1.074 m alt.), sota el qual neix el barranc de la Clua, al N del terme..
ota el qual neix el barranc de la Clua, al N del terme El lloc donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir, annexa de la de Sant Esteve de la Sarga Al cim de la població es dreça un bell casal d’aspecte senyorial Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató Pertangué després al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Acard de Mur prengué la fortificació de Castellnou El 1428, a causa d’un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era…
Sant Climenç

Vista parcial de l’església de Sant Climenç a Pinell del Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli urbà més important del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al SE de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç, bastit al segle XIV (que formà part del comtat de Cardona).
Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren…
Castellnou d’Ossó

Castellnou d’Ossó (Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), a la dreta del Sió, en un sector de l’extrem de ponent del terme, a 372 m d’altitud, al costat d’una torre medieval de base romana i tipus circular, antigament anomenada Castell-lliuró.
Apartada de les cases, en un indret més elevat, s’alça l’església parroquial de Sant Pere, romànica segle XII, d’una nau i porta amb arquivoltes, columnes i quatre capitells A l’interior es conserva un sarcòfag medieval de pedra Dominant la població, hi ha els vestigis d’una torre medieval de base circular, possiblement de la fi del segle XI o inicis del XII Aquesta torre és al centre d’una estructura semicircular considerada el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a…
Montfalcó d’Agramunt
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), a l’W del terme, a l’esquerra del Sió.
Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’interior es…
Seró

Les restes del castell de Seró (Artesa de Segre) es troben al costat d’una casa senyorial d’època moderna
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme de Tudela de Segre, prop del riu Senill.
És centrat per l’antic castell de Seró, esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat del segle XVI…
Rocallaura

Carrer del poble de Rocallaura
© CIC-Moià
Poble
Poble de Vallbona de les Monges (Urgell), situat a 649 m alt., en un turó a la capçalera de la vall de la riera de Maldanell i en el seu marge dret.
L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es conserva La festa…