Resultats de la cerca

La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet

Hi ha les restes del castell i l’església de Sant Marc i Santa Eulàlia, sufragània de la de Perles, rectangular i coberta amb volta de canó El lloc és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Pertangué, fins a la fi de l’Antic Règim, al capítol de la collegiata d’Organyà Tanmateix, els vescomtes de Castellbò hi posseïren alguns drets Al NE del poble es troba el mas dit Santpere , on hi ha l’església de Sant Pere prop Canelles

El nucli de Noves de Segre és enlairat damunt la confluència del riu de la Guàrdia, dit també de Ribablanca, i el de Pallerols, anomenat també de Sargatelles, poc abans de llur aiguabarreig amb el Segre Antigament era lloc fortificat i les cases feien muralla L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní sant Serni L’any 975, en un document de venda d’unes terres situades a la vila de Noves, s’esmenta l'església de Sanctum Quirichum , que creiem identificable amb Sant Quirze Sant Quiri a Berén Prop de Noves, en un enclavament de l’antic terme de la Parròquia d’…

És emplaçat dalt d’un turó, prop del riu, que és continuació del poble de Castellciutat Hi hagué un antic castell documentat el 1087  i al 1093, ja es coneix l'existència de l'església parroquial de Sant Vicenç El 1146 Pere de Montferrer, donà les seves possessions a la catedral d’Urgell S'hi concentra la indústria de tot el municipi, bàsicament la de la fusta, que produeix uns 70 m 3 l’any Hi ha graveres que manipulen una mitjana de 100 000 tones de material i una fàbrica de pinsos Dins el terme parroquial hi ha el santuari de la Mare de Déu Trobada, edificat l'any 1602 i que fou reformat…

De la seva església parroquial Santa Llúcia, allunyada del poble, en depèn la de Nuncarga Les terres d’horta a la riba del Segre resten afectades per l’embassament del pantà de Rialb iniciat el 1999

L’església parroquial de Sant Romà de la qual depèn la de Canelles, situada a tramuntana del poble, és envoltada pel cementiri Romànica, la nau és coberta amb volta un xic peraltada i l’absis semicircular és llis Té capelles adossades posteriors El lloc pertangué als Cardona Modernament, va formar part de l’antic municipi d’Alinyà fins el 1972 Dins el terme de la parròquia de Perles es troba la capella de Santa Pelaia

L’església, dedicada a Santa Fe, depèn de la parròquia de Bassella Formava municipi independent a mitjan segle XIX

L’església parroquial de Sant Miquel, força alterada i amb un edifici modern adossat a tramuntana, conserva alguns vestigis romànics part de la façana de ponent i, fins i tot, anteriors, com l’absis rectangular a llevant amb finestra espitllerada Per travessar el riu hi ha un pont de pedra d’un sol ull, d’origen medieval Al Vilar la festa major és dedicada a sant Miquel 29 de setembre El lloc és documentat el 1030 “ in val de Capudense in apendicio de Sancto Michael in locum que dictat ipso vilar ” Pertanyia al vescomtat de Castellbò

El nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà L’antiga capella del Roser ha desaparegut En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles rectangulars…

L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE El poble 13 h alg 1981 1 301 m alt és a l’esquerra del riu de Castellàs l’església parroquial és dedicada a santa Maria Es conserva…