Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Revista H.P.
Automobilisme
Suplement de l’Anuario Automovilista de España publicat a Barcelona entre el 1949 i el 1977.
Escrita en castellà, s’inicià amb el títol d’ HP Estava dedicada al món de l’automòbil i incloïa notícies d’automobilisme i motociclisme esportius Fou dirigida per César Mora, i tingué la collaboració de Lluís Dupré, entre d’altres De periodicitat bimestral, el 1969 adoptà el títol definitiu
Solo auto 4 x 4
Automobilisme
Publicacions periòdiques
Revista d’automobilisme publicada per primera vegada a Barcelona a l’octubre del 1982.
Fins a l’abril del 1984 es publicà amb el títol de Solo auto Fou dirigida inicialment per Jaume Alguersuari i després per César Mora Analitza el món del motor i de la indústria automobilística De periodicitat setmanal, passà a mensual i adoptà diversos subtítols El número del desembre del 2012 fou el 350 Entre el desembre del 1987 i el desembre del 1991, el mateix grup Alesport dirigí el setmanari, Solo auto actual , dedicat a l’automobilisme esportiu, i entre el desembre del 1997 i el 2002, la revista mensual Solo auto treinta , de la qual es publicaren 52 números
Reial Automòbil Club de Catalunya

Participant a la Copa Catalunya del 1909 organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya
© RACC
Automobilisme
Entitat amb seu a Barcelona dedicada al foment de l’automobilisme i a l’orientació tècnica i pedagògica del conductor.
Coneguda popularment per la sigla RACC, nasqué el 1906 amb el nom d’Automòbil Club de Barcelona gràcies a l’impuls d’un grup d’automobilistes El mateix any rebé la distinció de reial d’Alfons XIII i el 1910 adoptà la denominació actual El seu primer president fou Lluís F Baixeras En aquella època circulaven molt pocs cotxes, els carrers i les carreteres no estaven preparats per a la circulació automobilística, no existien benzineres ni tallers mecànics, ni senyals, ni reglaments i els accidents eren freqüents Amb l’objectiu de millorar aquesta situació, el RACC denuncià el mal…
,
Els calzes del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art gòtic
Calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Obrat a Tarragona a la primera meitat del segle XIV, és la manufactura més antiga que coneixem amb marca bipartida TARA/GONA, que apareix a l’anvers de la peanya Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges Detall de l’esmalt de l’Anunciació del peu del calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges El calze és símbol de la Passió de Crist i de l’exercici de la justícia de Déu Els evangelis Mt 26, 27 Mc 14, 23 Lc 22, 17 s’hi refereixen com el vas en què Jesús va fer la consagració del…
El monestir de Sant Feliu de Cadins
Art gòtic
A més del seu interès pel fet de ser l’únic testimoni d’arquitectura cistercenca conservat a la Catalunya Vella, on la implantació de fundacions monàstiques tradicionals era nombrosa, el monestir de Cadins exemplifica en un mateix espai el trànsit del romànic epigonal cap a les innovacions de l’arquitectura gòtica Situat a poca distància de la població altempordanesa de Cabanes, d’aquest monestir –el segon més antic a Catalunya de la branca femenina de l’orde– només es conserven l’església i algunes restes esparses Façana lateral sud, reforçada per contraforts que assenyalen el pas cap al…
automobilisme

Tap del radiador d'un cotxe (1910) amb l'escut del Reial Automòbil Club de Catalunya, disseny de Ramon Casas, que substituí la segona C per la bandera, com a recurs gràfic
Arxiu RACC
Automobilisme
Esport de motor que consisteix en la realització de curses amb un automòbil de competició.
Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els rallis Els inicis d’aquest esport es vinculen als avenços tecnològics que possibilitaren la invenció de l’automòbil El…
Altres tipologies de forja
Art gòtic
Creu de terme procedent de Santa Maria de Lluçà Les creus de terme també anomenades peirons o pedrons eren creus de ferro o de pedra posades sobre un pilar on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites ©Museu Episcopal de Vic, núm inv 511 – JMDíaz Les creus de terme El Museu Cau Ferrat de Sitges i el Museu Episcopal de Vic conserven un conjunt de creus de terme considerades d’època baixmedieval Totes les peces contenen escenes narratives mitjançant petites figures aplicades a la creu, la qual actua com a superfície de representació i suport de…
Les naus úniques en l’arquitectura del gòtic meridional
Art gòtic
La gran nau única de la catedral d’Albí, en construcció a partir del 1282 ECSA - JMa L’església amb nau única i sense transsepte ha estat sovint interpretada –i no pas sense raó– com una particularitat específica del gòtic meridional, sobretot a la Provença, al Llenguadoc i a Catalunya En efecte, dins aquesta tipologia, hi ha solucions arquitectòniques molt importants que en altres regions gairebé són inexistents Les grans naus úniques de les catedrals de Tolosa, d’Albí i de Girona, o també de l’església abacial de Montpeller i de l’església prioral de Montfavet, demostren la importància d’…
Esglésies seculars i regulars als segles XIV i XV
Art gòtic
L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…
L’esgotament i la regeneració dels italianismes
Art gòtic
Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina