Resultats de la cerca

President de l’Agrupació Excursionista Granollers 1986-2004 i del Grup d’Investigacions Espeleòlogiques de Granollers 1979-2000, descobrí amb companys d’aquesta entitat la cova del Serrat del Vent Osona l’any 1979 Amb el descobriment de la galeria Granollers 1984, el grup topografià uns 4273 m d’extensió, rècord mundial en recorregut de coves de roques gresoses També explorà l’avenc de la Bargadera Vall d’Aran on aconseguí el rècord de Catalunya de profunditat 580 m Morí a l’avenc de Santa Bàrbara Rosselló Publicà La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent 1989 i, amb J M…

Organitzat anualment per un club, sota el patrocini del Comitè Regional d’Espeleologia primer, i del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i el Comitè Català d’Espeleologia després, en les vuit edicions celebrades tractà d’un tema diferent En la primera 1970, organitzada per l’Espeleo Club de Sabadell, s’abordà l’espeleologia en general Les reunions següents tractaren sobre topografia i documentació 1972, Centre Excursionista Àliga, geoespeleologia 1973, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, bioespeleologia 1975, Agrupació Excursionista Pedraforca, l’…

És considerat un dels iniciadors de l’espeleologia a Catalunya Formà part de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus i també de l’Agrupació Excursionista de Reus L’any 1908 davallà per primera vegada un avenc, el de la Miloquera, utilitzant escales de corda i fusta Divulgà recerques espeleològiques en la revista Atheneum , de la qual fou portaveu, i en el butlletí de l’AE Reus Publicà Espeleologia de les comarques tarragonines 1918, obra que encara mereix l’interès dels espeleòlegs, ja que les comarques de la Terra Alta, el Montsià i el Baix Ebre no han estat…

Començà l’any 1962 i des del 1964 és soci de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit 1969-71, 1973-75, des del 2009 Ha fet centenars de topografies i ha obert noves cavitats, principalment a Catalunya i als Picos de Europa, en què destaca l’exploració de la cova Cuberes Formà part de les juntes del Comitè Regional d’Espeleologia i de la Federació Catalana d’Espeleologia Publicà mensualment a l’ Avui cròniques d’espeleologia 1978-81 i collabora en la revista Biosp de l’Associació Catalana de Bioespeleologia, en el butlletí Espeleosie del…

A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…

Els hospitals de camí a l’època medieval es conceberen com unes institucions, associades a un edifici concret, destinades a oferir allotjament i cura als viatgers en aquells indrets de pas obligat on no hi havia altres possibilitats de trobar un espai adient per a fer l’aturada del final de jornada Per això, no és estrany trobar-los en llocs despoblats a la base o al cim de ports de muntanya, per a preparar la pujada al coll o reposar després de l’ascens Les referències documentals als hospitals de camí són molt reculades a la Catalunya medieval i arrenquen de l’establiment, l’any 965, de l’…

Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…

La historiografia Copa de vidre esmaltat, d’autor anònim Aquesta copa de vidre decorada amb esmalts mostra l’alta qualitat que van arribar a assolir les produccions de vidre catalanes durant la baixa edat mitjana Es tracta d’un objecte de gran luxe, que cal datar probablement vers els darrers anys del segle XV És una copa amb un dipòsit de parets atrompetades i una base plana, unida al peu per un nus esfèric lleugerament aplanat Hispanic Society of America, Nova York, núm Inv 59038 L’interès per les arts del vidre a Catalunya té l’origen els anys setanta del segle XIX, en sintonia amb un…

El primer escultor gòtic català de nom conegut Marededéu amb el Nen de la seu de Girona dita del Claustre o de Bellull, coronada i acompanyada per àngels Feta abans del 1273, s’atribueix al mestre Bartomeu BG – JMOliveras El mestre Bartomeu és l’artista català més antic al qual es pot aplicar la metodologia historiogràfica convencional, és a dir, la que contraposa dialècticament les obres amb els documents que les daten, que en donen notícies econòmiques, que especifiquen les ordres dels clients que les contracten i que les adjudiquen als diferents autors És clar que hi ha molts artistes…

Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…